Dissabte passat Teatre de Guerrilla va actuar al Monumental de la mà de l’Associació de Familars d’afectats per la malaltia d’Alzehimer. La causa de la funció va ser, de llarg, el més important de la nit i el discurs inicial de la seva representant, el més interessant que es va veure dalt l’escenari. Abans, al matí, els partits polítics locals havien jugat un torneig de futbol sala en benefici d’aquesta associació del que, a tall d’anècdota, va sortir-ne victoriós ICV que va guanyar a la final a ERC. Tot el divertiment que deuria proporcionar veure regidors en pantaló curt fent patades a una pilota va faltar a la nit on l’espectacle ofert va ratllar l’escàndol.
L’humor està en crisi. Sols així es pot explicar la demostració de Teatre de Guerrilla. Eeuuropa, un espectacle que pretén ridiculitzar la construcció d’Europa a l’ombra d’Estats Units té la virtut d’omplir una hora i mitja de les vides del qui la van a veure sense que passi absolutament res, sense que mai s’intenti expressar res, sense que es materialitizi ni una idea, partint de la vacuïtat i acabant a la mediocritat. Res. Un desert conceptual. Els Guerrilla tiren de cara – si ho traduíssim al castellà parlaríem de “jeta”- televisiva i amb la simple compareixença a escena arranquen uns aplaudiments i riures del tot immerescuts, absolutament gratuïts.
Un tema desaprofitat
El tema dóna, i molt, doncs no, els Guerrilla es limiten a utilitzar quatre tòpics falsos i repetir-los fins la sacietat en una obra que avorreix i arriba a desesperar. El missatge és tant dolent com la interpretació que no s‘acosta a l’aprovat, el rtime és de calvari i l’estirada de quatre pseudoidees –que no són tals- durant 90 minuts escandalosament criticable. No hi ha humor i la gent riu, no són pallassos i la gent riu, actuen de pena i la gent riu, ridiculitzen el rigor de l’escena teatral i la gent aplaudiex. S’aplaudeix el res, es riu del res.
Cap idea, cap ocurrència
Els qui per televisió o ràdio poden arribar a entretenir i divertir amb ocurrències, són vulgars a escena perquè, senzillament, d’ocurrències no n’hi ha ni una i l’humor brilla, però per la seva absència. És tant l’status de l’espectacle que mereix un anàlisi de la seva dignitat perquè, se suposa, que qui puja dalt d’un escenari –i més si és públic, que cadascú faci a casa seva el que li plagui- és per dir-hi quelcom, és per expressar alguna idea, és per plasmar allò, o allò altre, amb el que pots estar d’acord però que és, que té substància. Dissabte res. La perpetració del res. Sort que, com a mínim, el Monumental era ple i la causa bé valia una hora i mitja de, i s’exagera però no tant, martiri teatral. Actuació per oblidar. Feu-vos-ho mirar Guerrilla.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. // Mataró Notícies
