La Volta a Catalunya d'aquest 2017 ha estat estratosfèrica. Reconeguem-ho. Diumenge passat s'acabava en l'habitual –i un pèl tòpic i retòric–circuit per Montjuïc una edició marcada pel domini incontestable del Movistar de Valverde, sí, però sobretot per un recorregut molt suggerent pel qual només es pot que aplaudir amb les orelles a l'equip que lidera Rubén Peris. Cada etapa va ser espectacular i amagava sorpreses i, pels que ens agrada això de les bicis, veure l'exhibició del nostre Marc Soler al Mont Caro o la desfeta del totpoderós Sky camí de Reus han estat viandes excel·lents.
En clau local, a més, vam tornar a acollir la sortida d'una etapa i el pas d'una altra. És el quart any i podríem dir que ja és una tradició local, i cal reconèixer a qui hi va apostar, perquè cada any són centenars els mataronins que baden pel Camí de la Geganta. El que potser no estaria de més és, però, que Mataró volgués fer créixer el seu protagonisme dins la Volta.
Les etapes s'acostumen a conèixer pel nom del seu destí, més que no pas del punt de sortida. L'etapa que va sortir de casa nostra era, per a tothom, l'etapa de La Molina.
Per això, i perquè produiria més salivera, la ciutat hauria de valorar optar a un final d'etapa. I més quan diu apostar per l'esport com a element de promoció de ciutat. Mirant el dia radiant, bo i sent març, que feia a la sortida, s'imaginen un final d'etapa que acabi al cor de Mataró?
Amb un helicòpter ensenyant el Passeig Marítim, el nostre mar i la ciutat a vista d'ocell mentre s'espera l'arribada del pilot o la cerimònia del podi, amb la gent sortint escopetejada de la feina o l'escola a les cinc per anar a veure els ciclistes. Si Mataró vol lluir, que estudiï la possibilitat. L'empresa que organitza el Tour s'involucrarà l'any que ve en els drets televisius de la competició catalana. Ens podem fer un bon espot, cregui'm.
