Com ja havia passat per Sant Joan, el Clap va desplaçar-se divendres 10 a la platja. Al costat del Port van muntar-hi escenari i barres i, tot i la lògica caiguda en nombre de gent assistent respecte la primera revetlla estival, el cert és que l’ambient va anar creixent i caldejant-se a mesura que la nit avançava i el que inicialment feia patir va acabar en un èxit. L’última suada del desaparegut col·lectiu Imprevist va renèxier i de quina manera, a tot drap fins i tot després que sortís el sol.
L’actuació de la nit va anar a càrrec de Polvorosa, d’Arenys de Munt. La veritat és que el grup va saber jugar el seu paper davant un públic encara escàs i van demostrar que, si no s’ho creuen un pèl massa, poden arribar lluny. Amb una proposta de festa continguda amb importància de les bases, la guitarra i les veus, el trio va apuntar força maneres. De fet ja fa temps que el seu nom começa a sonar amb força i a pesar de no ser cap genialitat, saben fer flirtejar les melodies i l’electrònica de forma òptima. La millor cançó, "Behind in my house".
Sessió amb ambient made in Clap
L’essència de la festa però va arribar amb la sessió dels djs del Clap. La pluja va fer acte de presència però no va poder, o la gent no va voler, que sabotagés la nit que es va allargar fins els volts de les vuit del matí. La festa va ser completa en una platja a rebentar o van sonar cançons a destacar com Tomber la Chemise, Queremos Marcha, Oye como va, Tio Pedrito o Malo. Les projeccions també van trobar el seu lloc, al igual que el grup de percussió Luta Sem Pausa que amb els seus ritmes van desfermar la parròquia. En definitiva, la idea de portar l’ambient de la Sala Clap a la platja va tornar a triomfar i la gent que hi va anar, centenars, van suar per últim cop a l’estiu. Sort que no tot acaba amb l’estiu, ara a suar la tardor.
