No amagaré que sóc molt culer. De ben petit que en sóc seguidor i m'agraden totes les seves seccions i gaudeixo amb els triomfs de totes elles. Per tant, aquest dimecres al Camp Nou vaig embogir completament gràcies al gol l'últim instant de Sergi Roberto.
La remuntada més bèstia que mai ha viscut el futbol de competicions europees.
Per a l'espectador, i per descomptat pel jugador, pocs moments són més donats a desfermar l'eufòria que aconseguir una gran remuntada. El Barça de Valero Rivera es va afartar d'aconseguir-ne de pràcticament impossibles a l'època daurada del Dream Team. També en bàsquet recordo especialment una remuntada contra l'Estudiantes a la final de la Copa Korac que es jugava a dos partits. Després de perdre clarament a Madrid, els d'Aito van jugar un dels seus millors partits i no només van remuntar el dèficit de 15 punts, sinó que van aconseguir-ho de manera molt més sobrada del que hom es podia imaginar, després d'haver viscut el partit d'anada.
Però no només el Barça viu de remuntades, a la nostra ciutat també n'hem viscut de ben sonades. L'any 2009 el CH Mataró va guanyar el primer títol europeu d'un club de la ciutat, la Copa CERS, i ho va fer remuntant davant de l'amfitrió, el Lloret de Mar. Jordi Bartrés empatava a 1 un partit a falta de menys de 2 minuts per al final, i a la pròrroga, quan tot feia pensar en els penals, Ferran Formatjé aconseguia el gol d'or a 24 segons per acabar el partit.
I aquest passat dissabte hem de sumar La Sirena CNM al club de les grans remuntades. Després de la gran reacció a Budapest, la piscina del Sorrall va veure com les mataronines feien un dels millors partits de l'any i derrotaven clarament a l'UVSE per 12-8, recuperant àmpliament la derrota per 10-9 al partit d'anada. I, per si fos poc, el premi és l'accés a la F4 de l'Eurolliga de waterpolo.
Brutal!
