L'altre dia vaig coincidir en un partit d'handbol a Llavaneres amb en "Xixi" Gómez, un puntal de l'handbol a Mataró que hi va jugar més temps, prop de 30 anys, amb llarga i destacada presència al primer equip inclosa. Viu a Mèxic, però ha estat aquí. Sempre és bo de retrobar els amics.
Més d'una vegada, amb la colla, havíem dit que hauria estat un bon nom per estrenar-se en això de tendència americana de retirar les samarretes, si el Joventut s'hi hagués avingut, que segura-ment tampoc fa cap tipus de falta. Però sempre sap greu quan algú no coneix un puntal d'algun episodi històric d'un club. De la mateixa manera que la història la fan els pobles, que deia l'Allende, la de l'esport la fan les persones.
Dies enrere, en Josep Gomà m'alertava que l'any vinent farà 50 anys de la final de Copa d'Europa entre el Mataró i el Reus. N'he sentit a parlar sempre, d'aquell ambient –d'aquell robatori–, i en canvi curiosament, fent-la petar un dia amb un entusiasta seguidor del Club Hoquei Mataró actual, ni tant sols era coneixedor de la dada o de per què li deia jo que als de Reus ni aigua per dutxar-se. Com si als trenta anys es pogués parlar amb alguna autoritat, vaig prosseguir detallant-li que bona part d'aquells partits històrics es disputaven al velòdrom, o li relatava com s'havia arribat a omplir el Josep Mora en les grans tardes de bàsquet d'altíssim nivell. A Primera i contra el Madrid o el Barça. Amb herois que no tenen, com en "Xixi", la samarreta penjada. I això que al Palau sí que n'hi ha una...
Quan qualsevol persona passa avui per davant la preciosa romanalla esportiva que és el Velòdrom o entra a l'arcaic Mora per seguir amb els exemples, no té cap indici de la glòria passada que acumulen. No es tracta de viure del passat, però a Mataró faríem bé de cuidar més la memòria històrica del nostre esport.
Qui té clars els orígens, ja té una identitat.
