Ahir a la nit es donava el tret de sortida a la temporada del Clap i l’any musical va començar a trompicons per l’absència de The Premiere League, un dels dos grups que havien d’actuar. Problemes amb la veu del cantant dels barcelonins van limitar la nit a Porous uns berlinesos que, passada la timidesa inicial, van oferir un bon espectacle. Any nou però les coses no canvien; trenta persones i escaig ahir a la sala petita del Clap.
El quartet alemanys Porous va començar amb cert recel però aviat van demostrar qui eren. Amb una aposta certament enganxosa, van saber treure suc de les seves armes, a base d’una música amb una melodia brillant, una per cançó, sobre la que s’hi recreaven amb un guitarreig notable. Perfectament orquestrat amb una primera veu solista i uns cors notables, baix i bateria complementen les dos guitarres del grup obtenint un so fresc ja sigui en qualsevol territori de l’eterna divagació entre els terrens pop i rock.
Els alemanys van pecar, potser, de poc atrevits en l’aspecte musical en el que apenes es van moure d’un registre. Això sí, van executar el seu paper amb mestria i, a més, amb molt bona sintornia amb la gent. Porous va agradar perquè va ser vistós a ulls del públic i brillant a orelles del mateix. Certament la seva fòrmula va enganxar i amb cert regust a anunci d’automòbil la seva música va protagonitzar una nit que va enyorar The Premiere League. En definitiva, bon futur per aquests espigats i rossets alemanys que canten en anglès. Bona música i bona presència. Bon inici de temporada pel Clap.
