La Sirena va aconseguir classificar-se aquest cap de setmana per als quarts de final de l'Eurolliga femenina de waterpolo. Un èxit d'un conjunt que amb molta feina al darrere es va consolidant com un dels millors equips del continent.
Un altre fet vital d'aquesta classificació és que porta implícit el fet de poder disputar una nova fase final de competició europea, ja que, si superen els quarts de final, es classificaran per a la Final Four de l'Eurolliga i, si són eliminades, disputaran la de la Len Trophy, com la temporada passada.
Crec que no es valora prou el fet que comporta per a un esportista poder disputar una final, sigui del tipus que sigui. Evidentment que molts dels que fem o hem fet esports d'equip no tindrem mai l'ocasió de jugar una final de tant alt nivell, però tot i això, encara que siguin en competicions entre amics, ja ens suposa una motivació extra per intentar millorar el nostre rendiment.
La setmana passada entrevistàvem Alberto Peña, entrenador del Mataró Parc Boet, arran de la convocatòria a l'All Star de la categoria, i tot i reconèixer que l'organització havia estat fantàstica, trobava a faltar la Copa Federació. Un torneig petit que et permet gaudir d'una final i dóna nous al·licients a les temporades que, a vegades, es poden fer molt llargues.
Fins i tot, a les categories inferiors, on sempre ens remarquen que la importància no és el marcador sinó el fet de participar, els valors, etc. doncs resulta que són les categories on més torneigs de curta durada es diputen. Per què? Doncs perquè augmenten les motivacions per als esportistes, ajuden a estar més concentrats i a intentar millorar el rendiment contínuament. I al final es podrà guanyar o perdre, amb les emocions que això comporta, però les millores aconseguides durant el període ja seran permanents.
