Un total de sis esportistes maresmencs van aconseguir viatjar a Atenes per competir a la cita esportiva per excel·lència: els Jocs Olímpics. Uns Jocs que tornaven a Grècia, el lloc que els va veure néixer a l’edat antiga i renéixer de la mà de Pierre de Coubertin a l’edat moderna, l’any 1896. Potser no han estat els millors Jocs de la història però sí que han tingut un encant especial i bona mostra d’això és que el president del COI Jacques Rogge els va qualificar de “somni”. Un somni que va durar setze dies i del qual en van ser partíceps sis maresmencs: el gimnasta de Premià Gervasi Deferr, les regatistes de Masnou Natalia Via-Dufresne i Sandra Azón, les jugadores de bàsquet Núria Martínez i Marina Ferragut i l’atleta premianenc resident a Argentona José Ríos, amb una magnífica collita de dues medalles i un dilploma olímpic. Anem a veure quin paper van fer cadascun d’ells.
Deferr repeteix medalla d’or al concurs de salt
Com si la seva especialitat fos superar-se en els moments més difícils, el gimnasta premianenc Gervasi Deferr es va refer a Atenes de tots els problemes acumulats al llarg dels darrers anys (positiu per Cannabis, diverses lesions...) i va demostrar ser un magnífic esportista amb mentalitat de campió.
La duresa de la competició de Gimnàstica artística el va posar a prova ja que a Atenes el seu no va ser precisament un camí de roses. El dia en que totes les mirades estaven posades en ell, va “fallar” en la final olímpica de terra, el que en teoria és el seu millor aparell quedant relegat a una mai prou valorada quarta plaça. Però com ja va fer als Jocs de Sydney 2000, l’endemà Gervi es va apartar de qualsevol possible pressió i va aconseguir la millor puntuació dels participants de la final de salt gràcies a un magnífic segon exercici que el va catapultar al graó més alt del podi amb una nota mitjana de 9,737. Els altres dos medallistes d’aquest disputat concurs de salt van ser el letó Eugeni Sapronenko, i el romanès Marian Dragulescu, que era el gran favorit per penjar-se l’or.
Nou èxit del duet Dufresne-Azón
La vela catalana va tornar a donar una gran alegria gràcies a la medalla de plata de la parella Natalia Via-Dufresne i Sandra Azón, dues masnovines que es van presentar a Atenes amb molta ambició i un bon palmarès i que van complir les expectatives.
En la puntuació resultant de les onze regates de la classe 470 només van ser superades en la classificació final per les gregues Sofia Bekatorou i Aimilia Tsoulfa, que van imposar-se amb una gran autoritat amb cinc triomfs parcials i tres segons llocs. Per la seva banda, les dues masnovines no van aconseguir guanyar cap regata, però van fer valer la seva regularitat, i el seu bon inici amb un segon lloc en la primera regata per superar per un sol punt a les terceres classificades.
Un gran campionat tallat per les brasileres
Tal com li va passar a la potent selecció masculina liderada per Pau Gasol, les noies de la selecció estatal de bàsquet es van quedar a les portes de les semifinals tot i fer una gran primera fase de campionat. El bàsquet no és com el judo o el rem, dos esports en els quals sempre queda l’esperança de la repesca. En els esports d’equip una relliscada suposa l’eliminació, i això és el que els va passar a les noies d’una selecció que va comptar amb la participació de la jove mataronina Núria Martínez, que tot i no fer el seu millor campionat es va començar a fer un nom en el bàsquet mundial, i de la premianenca Marina Ferragut.
En el primer partit, les jugadores de la selecció espanyola van donar mostres de la seva qualitat derrotant a la República Txeca —subcampiona d’Europa— per un ajustat 80-78. Aquest gran inici es va veure refermat amb dos triomfs més, contra la Xina (75-67) i Nova Zelanda (91-57) amb la millor actuació de Núria Martínez que va fer 14 punts.
El quart partit va ser contra la potentíssima selecció femenina dels Estats Units i va seguir el guió previst amb marcat color nord-americà, tot i que Espanya va defensar-se amb convicció fins al tercer quart. Al final, l’encontre es va saldar amb primera derrota del campionat per les jugadores estatals per tretze punts de diferència, un resultat del tot previsible que no va impedir guanyar el darrer partit del grup contra Corea (64-61), abans de jugar els quarts de final.
El partit de quarts contra el Brasil es preveia molt ajustat, i al final va caure del costat de les sud-americanes. En aquest econtre, la mataronina Núria Martínez no va estar gaire encertada i només va poder encistellar un dels set tirs de camp que va fer, curiosament en l’únic intent de tres punts que va intentar.
Aquesta derrota va obligar a l’equip de Vicente Rodríguez que permetia lluitar per la cinquena plaça, tornant-se a trobar amb la selecció txeca. Aquest cop, les centreeuropees van derrotar una desmotivada Espanya per un clar marcador de 68-79. Un comiat agredolç, amb quatre punts de Martínez, que va donar la sisena plaça final i va suposar el darrer partit de la catalana Elisabet Cebrian amb la samarreta de la selecció estatal.
Decepció a la Marató
La carrera de la marató ha estat els darrers anys un dels punts forts de la selecció estatal d’atletisme, però aquest cop els seus integrants no van tenir gens de sort, classificant en primer lloc a Antoni Peña al lloc 18è. Una de les grans esperances era el maresmenc José Ríos, però tot i mantenir-se a davant gran part de la llarga cursa, en el moment de la veritat va acusar el fet d’haver disputat una sola marató i va caure fins al 27è lloc final amb un temps discret de 2h 18’40’’.
