Aquesta setmana la FIFA s'ha enfadat amb el Barça, a causa de la plantada que els van fer quatre jugadors el mateix matí de la gala del nou premi "The Best". Lògicament, que l'ens que controla el futbol mundial faci la seva gala sense Leo Messi i hagi de fer la foto de l'onze inicial amb només 7 dels 11 jugadors, va deixar la cerimònia força deslluïda. I la veritat és que no em sap massa greu.
Partint de què els jugadors blaugranes van actuar malament avisant el mateix dilluns al matí, cal dir que aquesta gala està col·locada amb calçador en una setmana de competició en un esport en què les temporades no van de gener a desembre sinó que acaben a l'estiu. Una gala en què no se sap ben bé què es premia, si el millor jugador, el més mediàtic o el que ha guanyat més trofeus. Una gala que fa que els més petits creguin que només es pot ser bo si ets davanter. Una gala en la qual el seu guanyador, Cristiano Ronaldo, crida com un posseït o bé diu en acabar que "The best fue para "the best" que soy yo".
A casa nostra vivim un exemple ben diferent amb la Nit de l'Esport, una vetllada en la qual es barregen esports d'equip i individuals. Un espai de reconeixement a l'esforç de personatges sovint anònims on hi tenen presència tot tipus d'esportistes sigui quina sigui la seva disciplina. Un punt de trobada entre esports més mediàtics i altres que no, però on la gent és humil. Un lloc on el "the best" s'emociona en veure's reconegut per la família esportiva que l'envolta.
Fa massa anys que els futbolistes amb dos dits de front, comenten que el que realment els preocupa són els premis que guanya tot un equip i no els premis individuals. Que els escoltin.
