Van arribar, finalment, els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro i tot eren dubtes sobre la seva organització. L'estat de les obres, la delinqüència, el virus del zika, la inestabilitat política del país i alts nivells de contaminació de les aigües, eren interrogants més que evidents i raonables sobre la ciutat brasilera.
Al final però, com sempre, els esportistes es van imposar a alguns aspectes clarament millorables, com la piscina de color verd i una baixa assistència de públic, en general, a tots els esdeveniments (excepte el voleibol, voleibol platja i futbol). Les figures no van deixar de ser-ho en cap moment, i les llegendes van arribar a la categoria de mites atemporals, com és el cas de Michael Phelps i Usain Bolt.
Tampoc van fallar les estrelles que es van consagrar a Rio, com Katie Ledecky, Simone Biles o Elaine Thompson.
Mireia Belmonte no va fallar a la piscina i Saül Craviotto va tancar la seva participació en els seus tercers JJOO amb una doble medalla, convertint-se en els esportistes catalans amb més medalles olímpiques de la història.
Fins i tot vam poder "gaudir", i ho escric entre cometes perquè mai podem desitjar la lesió de ningú, d'un fet molt més insòlit, com és l'entrega de la Medalla Pierre de Coubertin a dues atletes, Abbey D'Agostino i Nikki Hamblin, després que la segona ajudés la primera a acabar la cursa, tot i lesionar-se greument, després de provocar-li accidentalment la caiguda durant els 5000 metres. Una prova que, si fos pel mateix Coubertin, mai haguessin pogut arribar a disputar les dones. Ironies del destí!
En tot cas, els Jocs de Rio de Janeiro han arribat a la seva conclusió i seran recordats per aquests fets. Ara arriba el torn de Tòquio que, com ja vam veure un tastet en la cerimònia de clausura, tecnològicament, faran les delícies dels més exigents.
