Una de les cançons més recordades –que no la més famosa– del primer disc dels Manel és la que ens recordava que, sense saber com “de vegades ens en sortim”. Un tema amb el qual pràcticament tothom s’hi sentia identificat. ¿A qui no li ha passat que, sense saber ben bé com, “una tonteria o una carambola” li mostren que ho ha aconseguit?
Això és el que ens va passar a Mataró amb el “nostre” primer títol europeu. Sense treure mèrits a aquell equip del CH Mataró –al contrari!–, hem de recordar que va arribar en una temporada desgraciada del nostre hoquei, amb descens de la màxima categoria consumat. Però aquell grup entrenat per Ivan Sanz va mostrar tenacitat, raça i orgull, per aconseguir, amb remuntada inclosa, que el capità Jordi Bartrés aixequés el títol de la Copa de la CERS a Lloret. El temps passa, parlem de l’abril de 2009. Doncs al cap d’uns mesos, els dos equips del Centre Natació Mataró ja competien a Europa.
Doncs sí, sembla que fa poc que hi juguen, que aquestes sirenes són molt joves, però fa set anys el CN Mataró El Tot ja va passar ronda a la Copa LEN amb tres jugadores puntals de l’actual equip femení com són Roser Tarragó, Ciara Gibson i Marta Bach. Llavors joveníssimes, però ja liderant aquest equip que entrenava Vicenç Tarrés. Amb treball, sacrifici, constància, moltes internacionalitats, el recent patrocini de La Sirena i afegint jugadores de nivell internacional i entrenades per Florin Bonca, aquell equip ha anat creixent i madurant i ja no només arriba a Europa sinó que ja competeix pels títols, i en una setmana n’ha guanyat dos.
I un detall final, que cal destacar és que la gran estrella de la final hagi estat una noia de la casa, la Clara Cambray. Sempre hi ha d’haver un gol que es recordi, com el de Koeman, els mataronins de moment tenim el de Formatjé el 2009 i el de Cambray el 2016. Competim, i fins i tot guanyem. Que en vinguin més!
