Això de les competicions esportives rellevants en Setmana Santa va de perles. Per poc que aprofitis per descansar i buidar l'agenda, la televisió, els streamings i les xarxes socials t'atrapen en un bucle viciós i, a la vegada, deliciós.
En aquestes que era Dissabte Sant -o com es digui- i mentre acabàvem de dinar amb els amics vam córrer a endollar el projector amb l'ordinador i mirar-nos què feien les noies del waterpolo. Com que la pàgina d'aquí al costat, així com l'anterior, ja ho ressenyen, no caldrà gastar gaire tinta en elogiar-les. Només dir que si fa quatre anys em diuen que m'estaria pendent d'una piscina de waterpolo femení, hauria pres l'interlocutor per boig i que en canvi ja hem agafat per vici viure els èxits de la Ru, la Marta i ara també la Laura com a propis. Que gran que és l'esport!
Vaig veure que de seguida en Josep Gomà en va fer la crònica pertinent, vaig fer el tuit de l'ocasió i, sincerament, me'n vaig oblidar. Fins que un parell de dies després descobreixo la ximpleria habitual, a les xarxes i als comentaris de la web, envers les noies del waterpolo.
En parlo així i els hi dic les noies del waterpolo. Les mateixes que fa anys eren canalla castellera, que són amigues, que són filles d'amics, que van trencar el glaç d'aquest esport a casa, que segueixen jugant a Mataró, que han estat un exemple de solidaritat en un equip amb rols tant equànimes com el de Miki Oca i que sempre, absolutament sempre, han estat accessibles pels mitjans quan ho hem demanat.
És extraordinàriament injust que els mesquins habituals es posin amb elles pel que van dir un dia a Twitter o per quina selecció representen. Els uns cap a una banda, els altres cap a l'altra, només volen sucar pa de l'esport pel que els convé. Per això: felicitats per a vosaltres, noies! I pels dels comentaris: com canseu, estúpids!
