Diu el diccionari que conciliar és "posar d’acord, fer compatibles, sense violència, coses que semblen contradictòries". Conciliar és una d'aquelles expressions que més s'han utilitzat darrerament: la conciliació horària, sovint emprada entre els aspectes laboral i familiar. A aquest darrer àmbit caldrà afegir-hi aviat una disposició addicional en forma de "conciliació esportiva" i que va de bracet amb els diferents horaris en els quals es juguen els partits de tota mena. Els gurús de la famosa reforma horària no sé si ja tenen un departament estudiant aquesta dimensió de la cosa, però farien bé de tenir l'horari esportiu com a objecte d'estudi.
Diumenge passat La Sirena CN Mataró es jugava –i va guanyar, bravo noies!– el pas a quarts de final de l'Eurolliga per primer cop en la història a quarts de deu del matí. Suposo que a França el Carnestoltes deu passar per alt, però més enllà d'això, a què ve fer partits transcendents a l'hora de la xocolata desfeta o d'estar esmorzant l'entrepà dalt d'algun cim?
El mateix dia el Barça jugava a les 12 del migdia, segurament l'hora de la setmana en què més partits es juguen de categories inferiors a les quals és impossible fer cas. I està contínuament abonat a jugar partits a les 16h, fet que impossibilita als que treballen de veure'l, a més de la moltíssima gent que a aquelles hores estan en pavellons, camps i estadis o en esplais o entitats de tota mena.
La televisió ara ha decidit que, per impuls internacional, pertoca que seguir l'actualitat esportiva estigui renyit amb tenir una certa agenda variada. D'aquesta manera cada cop passem més mal girbats per un embut que té de tot menys ganes de conciliar. Aviat acabarem per lliurar-nos a la televisió gravada i el consum en diferit i a la carta. I als recintes esportius, per cert, ja no hi aniran ni els parents dels protagonistes. I els concilis seran una cosa estranya de la història vaticana i res més.
