S'acaba el 2015 i comença el 2016, hi ha moltes coses que s'acaben i que arriben a la seva fi, però el temps no s'atura mai i els anys passen i només ens queden records de les alegries i de les decepcions viscudes.
En el món de l'esport el temps té un paper destacat, a vegades una dècima de segon separa el guanyador del segon o et deixa fora d'uns Jocs Olímpics. Altres cops una cistella o un gol arriben quan el temps s'ha esgotat i ja és massa tard i no es pot guanyar o empatar. També el temps marca la carrera dels esportistes, tot allò que comença sempre acaba i l'esport d'elit sempre té una data de caducitat, en alguns esports es pot competir més anys a dalt de tot, però en d'altres la vida esportiva d'un atleta és molt més curta. Però el que queda gravat per sempre i el temps mai pot esborrar, són les fites, els rècords, els títols i aquelles gestes que queden a la retina de tothom i de les que 50 anys després encara se'n parla.
Doncs bé, aquest 2015 els equips mataronins han assolit èxits que quedaran a la memòria de tots nosaltres i que d'aquí a 50 anys recordarem, com no fa tant vam recordar la victòria del Mataró de Bàsquet davant el Reial Madrid.
Ara no fa gaires dies el femení CH Mataró va aconseguir quedar campió d'Europa sub 17. Mesos enrere el femení de tennis taula, un dels equips amb més èxits estatals de la ciutat, va quedar subcampió de lliga. L'equip masculí de waterpolo va jugar per primera vegada una final de la Copa del Rei i el Mataró Parc Boet va guanyar el seu primer gran títol, la Copa Federació.
Tots ells són grans èxits que seran recordats, com el segon ascens consecutiu del Rugby Club Mataró, un club molt jove que amb poc temps s'ha fet gran, perquè el temps no s'atura però no pot frenar l'ambició i les ganes dels que volen millorar, progressar, triomfar i ser eterns.
