Aquest cap de setmana hem viscut unes eleccions curioses, ja que per primera vegada en molt de temps no tothom ha guanyat. Alguns polítics han intentat dir que sí, que ells eren els guanyadors, però pocs eren creïbles davant de la seva claca i la majoria no sabien dissimular la decepció.
Esperem que, com passa molts cops a l’esport, ara aquests polítics sàpiguen aprendre de les derrotes. Com li va passar per exemple al Barça que estrenava l’any perdent a Anoeta (1-0, tampoc era cap drama) i ja semblava que el projecte s’ensorrava, Messi no reia, Luis Enrique havia de plegar... El mateix Barça que ha tancat aquest any 2015 amb cinc copes al sarró i proclamant-se campió del món!
I és que cada tipus d’esport té les seves gràcies.
En esports d’equip queda clar que qui té més punts al marcador guanya. Tot i que de vegades, el qui perd aprofita més la derrota que el vencedor. Si som oberts de ment, d’una derrota se’n poden treure moltes conclusions positives: detectar aquells errors que en un dia més crucial ens serviran per guanyar, pensar en aquells petits detalls o idees per canviar dinàmiques que faran l’equip més fort, trobar aquell punt de motivació extra necessari...
En esports individuals, la gràcia és que l’esportista competeix contra els altres, però sobretot contra un mateix. Superar la marca personal, la millor marca de l’any, baixar d’aquell temps que un s’ha posat entre cella i cella. Per això cal constància, i aconseguir-la –cosa realment complicada– és l’èxit en si mateix. Els resultats ja sortiran “sols”.
Esperem que, sigui aprenent dels errors o sigui amb constància, sapiguem encarar el nou any millorant el què hem fet aquest 2015. Ja siguem polítics, esportistes o simplement, persones.
