Arriba l’estiu i com cada any, i segurament ens fem pesats, el ritme de l’esport canvia. La majoria de competicions regulars de clubs acaben, i arriba una època on prenen més protagonisme altres esports i esdeveniments puntuals, com per exemple la Copa Amèrica o els Jocs Europeus de Bakú [Per cert molt recomanable un article del Jordi Collell al Bloc de la Fosbury.cat on s’explica que aquests Jocs estan relacionats, ni més ni menys, que amb Urdangarín i el cas Nóos].
És important aquest canvi de velocitat, d’enfoc, ja que amb la calor costa estar al ritme amb què vam començar la temporada. Els gestors d’equips saben de la importància d’aquest temps d’impàs, diguem-li període transitori, per tal de reflexionar sobre com ha anat la temporada i poder planificar i encarar els objectius i reptes futurs. Parlar amb els jugadors, valorar encerts i errors, fer autocrítica, buscar les peces que falten i com encaixar-les. Són temps de més hores de reunions i menys a les pistes. Un canvi de xip que dóna pas a l’estiu, les vacances i el famós recarregament de piles.
Per a alguns, però, pot ser un període de penitència. Com el cas de Neymar, que pràcticament ha copiat el que va fer Luis Suárez fa un any al Mundial de futbol. Protagonista d’un “creuament de cables” incomprensible que li ha costat una suspensió de quatre partits que el deixa sense jugar en el que queda de Copa Amèrica de futbol.
El curiós del cas és que des del Barça es pot veure el got mig ple o mig buit.
Sent negatius, és preocupant veure com una estrella de la seva dimensió agafa una pilota amb el partit acabat i la llança contra un rival. Si volen ser optimistes, estaran contents que ja és segur que no es lesionarà com l’any passat al Mundial i tornarà abans de les vacances. Bé, a no ser que faci alguna altra bajanada aquests dies estant de vacances...
