Dissabte passat vaig tenir la sort de veure i viure l’ambientàs que hi havia al Pavelló Jaume Parera de Cirera. Espectacular. Per remotes que fossin les opcions de permanència, calia lluitar per aconseguir el miracle i l’afició va respondre. Hi va haver moments d’èxtasi (cadascun dels tres gols) i lògicament de decepció. Al final, el nivell del campió d’Europa va fer inútil l’esforç titànic d’un CH Mataró que al final ni va haver de preocupar-se –mitjançant el twitter, el “transistor” del segle XXI– de si havia perdut el Noia... equip que al final va guanyar.
Però l’ambient, elogiat fins i tot per alguns dels fidels aficionats del Barça que van desplaçar-se a Mataró, queda gravat com una de les imatges del cap de setmana. I és que quan a Mataró la volem fer grossa, la fem! El més important és veure que l’esport en directe continua sent un espectacle que pot moure a la gent, sobretot quan hi ha emoció, quan hi ha coses en joc. Això fa que sempre hi hagi d’haver guanyadors i vençuts, perquè només tastant la derrota, abraces amb més il·lusió el triomf, sempre resultat de l’esforç.
Aquesta setmana hi ha diversos equips de la nostra ciutat, bàsicament de futbol, que es juguen ascensos i permanències a Mataró, i el Boet de bàsquet que lluitarà per l’ascens a Castellbisbal. Recordeu que donar suport als nostres equips en moments importants és vital per enfortir uns clubs que tant treballen per la salut de la societat. No els hi girem l’esquena. Potser l’any vinent el Front Mataroní no començarà cridant com ho va fer l’altre dia, però segur que a poc a poc anirà animant-se amb nous objectius. Ascensos, permanències, copes...
El que sigui, però sempre reflectit en emocionants i trepidants partits en els quals pot guanyar qualsevol dels dos. Perquè, no ho oblidem, aquesta és la gràcia de l’esport. Que mai sabem com acabarà la pel·lícula... i quan l’afició és un jugador més, pot fer canviar aquest final.
