Només dos partits perduts en vint jornades. Deu punts d’avantatge sobre els seus perseguidors. 46 gols a favor i només 21 en contra. I un ambient d’optimisme al Municipal del Centenari que fan veure i creure que aquest any això no s’escapa. No es pot escapar. Aquest ha de ser l’any en què el Club Esportiu Mataró torni a 1a Catalana, deixant “el pou” de la Segona, per encarar una categoria amb històrics com Granollers, Manresa, Júpiter, Sants, Santboià o Igualada. I diem això amb tot el respecte pels equips de 2a, entre els quals tenim un altre equip de la ciutat, un Cirera que s’està consolidant plenament a la categoria. I això també és elogiable.
Però Mataró és ciutat d’esports i ciutat de futbol, i el bon treball de base (amb equips al més alt nivell) fan necessari que hi hagi algun equip més amunt. És cert que encara falta molt, concretament catorze jornades, però si l’equip groc i negre segueix en aquesta línia no hauria de cedir fins al final la primera posició que dóna l’ascens directe. Un ascens que si es culmina s’haurà aconseguit en dues fases. Una temporada (la 2013-14) d’assentament, de cultivar amb calma un bon equip per anar pujant-li el nivell competitiu. Que no es puja? Calma, no passa res.
Continua la feina ben feta per l’entrenador José María Polo, cos tècnic i equip directiu, en un segon acte, el que estem vivint. Temporada 2014-15. Segueixen teixint un grup nombrós i de qualitat i, tot i les moltes lesions que s’han hagut de lamentar, l’equip s’aferra al liderat. I cal tenir en compte que això no és gens fàcil! Hem de mirar molt enrere per veure un Mataró campió del seu grup. Va ser la temporada 1978-79, quan va pujar de 1a Regional a Preferent. Després hi ha hagut altres ascensos però mai acabant al capdavant de la classificació.
Aquest any sí, oi que sí?
