Dimarts molts dels que ens agrada el rugbi vam rebre la confirmació d’una notícia amb la qual s’havia especulat molt de temps. Paul Goze, expresident de la USAP de Perpinyà i actual manaire de la Lliga Nacional de Rugbi se sortia amb la seva i el Camp Nou serà l’escenari de la Final de la Lliga Francesa –el Top 14– el 2016. Sí. El Camp Nou. Per primera vegada des de la seva ostentosa inauguració no serà l’Stade de France de Saint Denis l’escenari del partit més seguit de l’any a Fança sinó el camp barcelonista. La Lliga busca el rècord de persones en un partit de rugbi amb les 98.000 i escaig butaques del recinte dels culers.
Em feia tocar de peus a terra –jo, incrèdul, tot alegre de la notícia– un amic que sovint em retreu que vagi un parell de cops l’any fins a Perpinyà a veure la USAP i que en canvi no freqüenti més el Baldiri Aleu, el camp de la Santboiana, el gran referent sud-català de la pilota ovalada. No li faltava raó. Però jo seguia dalt del núvol.
Estava parlant amb el de Sant Boi quan, de cop, com un recordatori emergent d’aquests que al mòbil et recorden alguna cosa, se’m va aparèixer el Rugby Club Mataró. Bons companys, quant fa que no els vaig a veure? Massa. Miro de seguir-los, en conec algun jugador i me’n sento aficionat sentimental, però em costa enmig la voràgine de cites en la que sovint estic immers, trobar el forat per anar al camp del Camí del Mig a gaudir del rugbi que, òbviament, m’hauria de ser proper.
Facin sempre que puguin aquest raonament i mirem d’admirar amb una mà els grans referents dels esports i cuidar amb l’altra aquells que, a prop de casa, dignifiquen la mateixa passió.
Seré al Camp Nou a la final del rugbi francès, seguiré anant a la USAP, miraré d’anar a Sant Boi. Però també aniré un dia a animar els nostres nanos, que segurament s’ho mereixen més.
