La setmana passada molts mitjans es van fer ressò de la carta oberta d’un periodista i rubgier a Cristiano Ronaldo, després que aquest digués que havia rebut tantes puntades de peu que li havia semblat estar en “un partit de rugbi”. En aquesta carta, Fermin de la Calle li explicava de manera clara al portuguès, que a l’esport de l’oval “està totalment prohibit donar cops de peu a un rival i que qualsevol tipus d’agressió està sancionada amb l’expulsió directa”.
“El rugbi és un esport de contacte, dur i agressiu, però mai violent. Existeixen uns codis de conducta honorable que tots respectem, amb el que mai veuràs a un jugador simular una falta o agressió”, diu a la carta [que podeu llegir sencera al blog “Patada a seguir” al web d’Eurosport].
Doncs això precisament és el que veiem quan anem a veure futbol, ja sigui en directe o per televisió. Cada cop que cau algun jugador a terra ens hem de preguntar fins a quin punt està fent comèdia. Comentaris com “aquest jugador no acostuma a tirar-se” o “aquest altre abusa de fer comèdia” són actituds habituals que no ho haurien de ser. Les famoses “rampes” per perdre temps quan s’apropa el minut 90, les piscines o les exageracions per forçar expulsions dels rivals, són actituds que s’haurien d’eradicar. Però el cert és que no s’aconsegueix ni al més alt nivell ni al més baix. I el pitjor de tot, és que ho trobem normal.
Què s’hauria de fer? Tallar d’arrel aquestes actituds i sobretot intentar agafar els millors exemples d’altres esports amb valors. És evident que sempre hi ha excepcions com la brutal agressió que un jugador de Rugby League (rugbi-13) va protagonitzar la passada setmana i que ja ha donat la volta al món. De moment ja s’ha disculpat dient que “estava destrossat per haver colpejat a algú així” i sabent que l’espera una forta sanció. Aquest no ho tornarà a fer...
