La insaciable Mayalen Noriega

L’esportista afincada a Mataró s’endú el bronze al mundial de triatló paralímpic

  • Cugat Comas
  • Dijous, 04 Setembre 2014 11:31

Triatló 2013, foto editorial tot esport- mayalen noriega

La coneixia d’anomenada, de seguir de forma desinteressada, més d’oïda que una altra cosa, les disciplines que havia tocat. Passava que estàvem preparant el primer número de la revista Fosbury i volíem dedicar-ne la part neuràlgica –en diem la Temporada Regular– al ciclisme, i el seu nom va sortir a escena. Els parlo de Mayalen Noriega, una nòmada de l’esport que ha fet niu a casa nostra i, com a tal, ja és mataronina. Vam quedar al Passeig Marítim per entrevistar-la i va ser una d’aquelles converses fluïdes. Naturals. Ella va arribar amb una bicicleta que deu valdre més que l’assegurança de vida que no tinc i va marxar dient que anava a entrenar.

Qui vulgui remenar per internet trobarà l’entrevista a la Mayalen Noriega al número 01 de la Fosbury. El titular deixa marca del seu caràcter: “el ciclisme és l’esport més masclista que hi ha”. Després d’aquella conversa m’he creuat amb ella un parell de vegades. Totes dues amb salutació de cortesia. Passa, però, quan has conegut de prop algú que inevitablement allà on la coneixença era d’oïdes ara també passa a ser personal. I, seguint-la una mica, un comença a seguir-la per això de les xarxes socials i acaba sorprenent-se del tros d’esportista que tenim a casa nostra.

La setmana passada, anant a l’èxit més recent, llegia que fent de guia en la disciplina de triatló paralímpic s’havia penjat el bronze al Mundial disputat recentment a Edmonton. És la tercera medalla seguida de la Mayalen en la disciplina solidària de guia, aquella que, per cert, la va dur al ressò que sempre té una medalla olímpica en els Jocs de Londres.

A vegades tots plegats busquem en les pàgines dels diaris d’esport, o a les entrevistes curioses dels generalistes, perfils guanyadors, insaciables i frenètics com els de la Mayalen Noriega. A nosaltres ens va passar, pensant en anar qui sap on, quan teníem una campiona passejant en bicicleta pel Passeig Marítim de Mataró. Doncs això, vaja. Que per molts anys i en moltes disciplines me’n pugui recordar d’aquella entrevista. Que ens duri temps, la bona de la Mayalen!