Ha passat un mes i ja tornem a estar amb vosaltres. Durant aquest mes hi ha hagut bona oferta esportiva, i la representació waterpolística mataronina ha aconseguit medalles de tots els metalls.
Hem tingut els Campionats d’Europa d’atletisme i natació, però les gestes d’atletes i nedadores han quedat en segon pla a la majoria de mitjans de comunicació. Els ha passat per davant el gran tema de l’estiu que era el mercat futbolístic, i és que per a molta gent l’esport està centrat, lamentablement, en tot el que envolta el món del futbol i, tal com destacava en un magnífic article aquest periodista, incisiu i clarivident com pocs, que és Lluís Simon de l’Esportiu, durant aquesta època en què la pilota no corre, fins i tot les parelles dels futbolistes són notícia i si estan amb poca roba i ben arrambadets passen a ser “trending topic”. L’atletisme queda en segon pla...
Potser per això, el francès Mekhisi va decidir que la manera que l’esport rei dels Jocs Olímpics passés al primer pla era organitzar un xou a la recta final de la prova dels 3.000 metres obstacles i, quan portava un gran avantatge, es va treure la samarreta, la va fer rodar per sobre del cap i se la va posar a la boca, fent ostentació de la seva superioritat i demostrant una total falta de respecte als seus rivals... i a més incomplint una normativa, que li va fer perdre el títol. Després el va guanyar en els 1.500 metres fent una altra demostració impressionant, amb la samarreta posada fins a l’arribada... i després de la mateixa.
Algú podrà dir que la sanció és molt forta, ja que ell va ser el més ràpid, i fins i tot es podria dir que no n’hi ha per tant, ja que als Jocs Olímpics antics els atletes corrien despullats (de fet el mot “gimnasta”, aplicat inicialment al que realitzava exercicis físics, prové del grec “gymnós” que significa nu), però està clar que a l’esport no es poden permetre gestos despectius com aquest... excepte en el futbol!
