No sé si us passa també a vosaltres, però ja fa força anys que a mi em para algú per carrer i em diu “escolta, tu que hi estàs posat –no sé en què ben bé, però m’ho diuen– aquest any no hi ha cursa de Les Santes?”. La resposta és fàcil i és que des que Les Santes esportives van agafar l’entitat que tenen actualment, la seva programació es va escindir de la general o cultural i va configurar un programa que, fins i tot, se serveix apartat en el programa que tots hem d’anar rebent a casa. Aquest any hi ha cursa de Les Santes igual que tota la resta de programació esportiva de la Festa Major. Potser escindits però no negats, els esports són un ingredient clau de les nostres Santes i de fet la ciutat viu una eclosió esportiva sense precedents, un autèntic festival de l’esport, amb motiu dels seus dies més esperats.
Les Santes esportives són un exemple en molts sentits. Els mèrits i les medalles del que n’elogiaré tenen diverses paternitats i, que quedi clar, la part esportiva de la nostra Festa Major podria ser molt millor. Però Les Santes esportives són un exemple, per a mi i sobretot, per a les seves germanes grans. Les Santes “grosses”, vaja.
Què passa per Les Santes esportives? Doncs que tothom que juga a un esport durant l’any aprofita l’aparador festamajorenc per guanyar visualització. A més d’això hi ha la travessa, la cursa que ja hem citat, abans hi havia la milla, aquest any aquestes olimpíades aquàtiques... però bàsicament hi ha els clubs i entitats de tot l’any traient al carrer –bàsicament la platja– o obrint a tothom la seva disciplina. Tant de bo algun dia totes les entitats de la ciutat facin com fan les esportives i Les Santes siguin encara més Festa Major. Mentre això no sigui així, podrem seguir mirant de forma carinyosa la programació esportiva i esperar la cursa i tota la resta. A jugar s’ha dit tots aquells que els agradi. Que suar també és sinònim de Santes.
