Una bogeria al servei de qui?

El mundial arriba amb vergonyes econòmiques impossibles de justificar

El Tot 2013, foto editorial tot esport-bojeria

Aquest dijous la selecció brasilera de Neymar estrenarà el seu Mundial jugant contra Croàcia, la selecció del proper fitxatge del Barça –de nom graciós si es llegeix en català– Rakitic. Un partit que els organitzadors del Mundial confien que guanyi la canarinha per intentar començar a apaivagar les protestes que acompanyen, des de fa temps, un dels esdeveniments esportius més seguits del planeta.

Una de les polèmiques més comentades en la prèvia d’aquest Mundial 2014 és la dels estadis dels quals no se’n coneix el seu ús posterior. El cas paradigmàtic és el de l’Arena Amazònia, situat a Manaus, en una zona amb molta selva però nul·la tradició futbolística. Expliquen que la lliga amazònica congrega una mitjana de 500 espectadors per partit i aquest estadi té 44.000 seients. El cost de l’obra supera els 200 milions d’euros, amb moltes ombres de corrupció i –això segur– mal ús de fons públics. De ben segur, mentre Brasil guanyi, les protestes es podran controlar, però, si perden, ja es poden preparar per a una moguda de les grosses.

Però des d’Espanya, el país “dels trens sense passatgers” i els “aeroports sense avions”, no podien deixar passar l’oportunitat de ser protagonistes d’un esdeveniment com aquest. I és que des de la Federació Espanyola s’ha decidit que per estimular la selecció que ha guanyat les tres darreres cites, seguiria incrementant la prima pel títol dels 600.000 euros per jugador fins als 720.000! Es dóna la paradoxa que fins i tot arribant a la final però perdent-la, els jugadors de La Roja cobrarien més que seleccions favorites com Brasil o Anglaterra si guanyen el títol. Però aquí no sortirem al carrer. Total, què són 30 milions d’euros en un país amb el 25% d’atur. Res, que ho donin als que ho necessiten. Als futbolistes, “pobrets”, que si cobren només dels seus clubs els costa arribar a final de mes.