Aquest dilluns es va poder viure, en directe per gairebé tots els canals, el darrer capítol de l’insofrible “culebrot” de la Pilota d’Or. Per si hi ha algun astronauta entre els lectors, el premi el va recollir entre plors el portuguès del Madrid Cristiano Ronaldo. Un premi que per a ell, més que una distinció, era una obsessió personal. El 2013 no va guanyar res, però aquest premi li compensa de ben segur les penúries passades. Torna a superar Leo Messi.
No hi ha dubte que Cristiano és un gran jugador. El problema és que no queda clar què es valora amb aquest premi de millor jugador de l’any ni si ha de ser important per un equip que un jugador teu el guanyi... ja que per més gols que fes Cristiano, si el Madrid no va guanyar res alguna cosa grinyola. Sí, “ell solet” va classificar Portugal pel Mundial, però una classificació no és pas cap títol. Leo Messi va fer un bon any al seu nivell habitual, però massa temps lesionat, no va poder competir en estadístiques i només va guanyar la Lliga.
El tercer en discòrdia era el francès Franck Ribéry, clau en els cinc títols del Bayern de Munich i líder de la selecció francesa. El seu problema, el mateix que van tenir Xavi i Iniesta fa dos anys, l’ombra dels cracs mediàtics és molt allargada i costa que vegin a un centrecampista ofensiu i el destaquin. Està clar que Ribery no fa tants gols, però ho complementa amb un munt d’assistències. Igual que als porters o als defenses, ningú sap què haurà de fer per guanyar. Els títols importants no els hi treu ningú.
De la Gala, el que em va semblar més destacable és que també s’hi entreguin els premis del Futbol femení. Perquè només normalitzant i posant-lo al mateix nivell que el masculí se li pot donar l’empenta que necessita. Enguany, dos dies abans de la final de la Champions League es jugarà també a Lisboa la final femenina, a l’Estadi do Restelo. La podrem veure per TV? Esperem que sí. I, qui sap si hi haurà el femení del Barça de Marta Torrejón que ja és a Quarts!
