Acaba un 2013 que malauradament recordarem

Tot i els èxits aconseguits, el balanç d’aquest 2013 és negatiu

  • Eloi Sivilla
  • Divendres, 27 Desembre 2013 12:44

Aquest és el darrer número de l’any 2013 que ja s’acaba, i per tant és hora de fer una mica de balanç general, la setmana vinent ja farem el típic resum de l’any que fa aquest setmanari, però aquí farem quatre pinzellades al més destacat, tant per bé com per malament.

Sense cap mena de dubte el més destacat d’aquest 2013 va ser el títol de campiones del món de waterpolo que van aconseguir a Barcelona Roser Tarragó i Marta Bach. Un any abans havien fet història a Londres penjant-se la medalla de plata, i aquest estiu van tornar a fer història a casa nostra emportant-se el mundial i fent més gran la llegenda d’aquestes dues joves waterpolistes mataronines.

Aquest també ha estat l’any de la UD Cirera, el club de futbol mataroní que celebra el seu 50è aniversari, va aconseguir l’ascens a Segona Catalana. La llàstima és que aquesta setmana l’equip groc va perdre i no ha acabat l’any amb una victòria. Un altre equip que va assolir un ascens aquesta temporada ha estat el Futsal Aliança Mataró que ara està jugant a la Tercera Divisió Estatal. Però per si un club ha estat històric aquest 2013 que ja acaba, ha estat per l’Associació Esportiva Boet, l’equip de bàsquet mataroní va pujar tres categories de cop i ara està jugant a Copa Catalunya amb el Platges de Mataró. Però l’equip taronja està demostrant que té nivell per jugar en aquesta categoria i acaba l’any en sisena posició i després d’haver-se emportat el primer derbi de la història davant la UEM.

Aquest any també passarà als annals de l’esport mataroní per ser l’any que el CE Mataró va resuscitar gràcies a la gran tasca que ha fet la junta directiva del traspassat Albert Gibert. La pèrdua del fins ara president del nou CE Mataró EF és, sense cap mena de dubte, l’aspecte més negatiu d’aquests darrers 365 dies. Per davant de totes les victòries, derrotes, dels ascensos, dels descensos i dels títols estan les persones, i cap triomf compensa el buit que ens ha deixat Albert Gibert. De ben segur que l’any vinent serà l’any del CE Mataró, d’aquest nou Mataró que va construir l’Albert des del cor.