El Ple de desembre va aprovar fa uns dies el canvi de nom del principal camp de futbol de la ciutat, que serà Camp Municipal d’Esports del Centenari, arran de la petició que va fer Albert Gibert, el president del CE Mataró, en l‘acte commemoratiu del centenari del club. D’aquesta manera el que havia estat Camp de l’Iluro, Camp del CE Mataró i Camp Municipal d’Esports, pren ara un nom ben explícit, ja que en aquell camp, a part de celebrar-s’hi el Centenari, quasi s’hi ha viscut un segle de futbol, perquè tot i que no ha estat sempre exactament on és ara, poc li falta. Inicialment estava situat a tocar del convent de les Caputxines i de la Llar Cabanelles, i allà l’any 1915, quan hi va començar a jugar l’Iluro SC, la inauguració va tenir un rival de luxe, el FC Barcelona, en un partit al qual va assistir-hi Joan Gamper.
L’any 1935, quan es va procedir a l’obertura de les rondes, el camp va anar a parar on és ara, tot i que eren altres temps ja que des de la grada es podia veure el mar. L’any 1948 es va sembrar la gespa, es van millorar les grades, i el camp, que era el centre de la ciutat el diumenge a la tarda, i l’afició -que l’omplia a vessar, amb més de 5.000 persones, quan la ciutat en tenia 30.000-, eren l’orgull de la ciutat. Al “Mundo Deportivo” en ocasió de la inauguració, en la qual el rival va ser l’Espanyol, va dir que “un camp com aquest i una afició com aquesta, hi ha molts equips de 1a Divisió que no ho tenen”.
Com han canviat els temps! Bé, els temps han canviat, però el nostre camp pràcticament s’ha quedat igual. Amb llum elèctrica (només faltaria... però com està la pobreta!), i amb gespa artificial, com quasi tots els camps de la ciutat. Però res a veure amb el que hauria de tenir una ciutat com Mataró. Però aquest és el nostre Camp del Centenari... i el que hi hem arribat a viure allà, bo i dolent, no és fàcil d’oblidar.
Però, ara, ni el camp (està com està!) ni l’afició (on és?) són l’orgull de la ciutat.
