Aquest cap de setmana es va celebrar a les instal·lacions del Centre Natació Mataró l’acte d’apadrinament de la nova secció d’esport adaptat. Es pot tractar, si volen, d’un acte anecdòtic però és a la vegada l’obertura d’una porta que fa més gran, més ampla, més divers i més ric l’esport mataroní en general i el “centru” en particular. No sempre les notícies per congratular-nos han de ser una victòria. Hi ha altres tipus de fites que fan millor el nostre esport. Que més gent hi tingui accés –i per tant dret, i per tant l’opció– sempre ha de ser benvingut.
Júlia Castelló, medalla de bronze en el mundial de Montreal i l’Ilian Rodrigo, van exercir de padrins del naixement d’una nova àrea que donarà resposta a dins de l’aigua, a totes aquelles persones amb discapacitat que vulguin nedar al Centre com a usuaris i en l’àmbit de la competició. Al CN Mataró ja hi ha practicants d’esport adaptat que no es van voler perdre l’ocasió, així com futurs usuaris que s’hi van sumar.
També podem seguir el dia a dia de Maria Petit, la jove corredora invident del Centre Atlètic Laietània que és tot un exemple de perseverança i tenacitat. Són casos d’esportistes puntuals que, amb el suport de les seves entitats al darrere, segueixen enaltint la universalitat de l’esport, potser el seu valor més important.
Mataró ha estat durant anys una ciutat referent en el camp de les persones amb discapacitats o minusvalideses. El seu ric teixit associatiu ha estat una de les puntes de llança de l’associacionisme social i ara sembla que són les entitats esportives les que se sumen –o en aquest cas consoliden– una aposta que aquesta setmana serà portada d’El Tot Esport, i de la que potser no en tornarem a parlar en un quant temps, però que no deixarà d’estar revestit de la màxima de les importàncies en l’àmbit de ciutat.
