Aquest dissabte, a les 18 hores, el món futbolístic centrarà la seva mirada en el Camp Nou, el FC Barcelona rep el seu arxienemic, el Reial Madrid. És l’hora del gran clàssic del futbol espanyol, aquell partit del segle que es juga com a mínim dos cops per temporada. Amb la marxa de Jose Mourinho sembla que el matx no serà tan calent als micròfons de les sales de premsa, però a dins la tensió serà màxima, el Barça vol encarrilar una altra lliga, mentre que el Reial Madrid vol tornar a emportar-se la victòria de terres catalanes per atrapar i avançar a la classificació al seu rival.
Abans el clàssic aturava el país sencer, però ara, amb la cobertura mediàtica que ha agafat la lliga espanyola arreu del món, la intenció és que s’aturi el món, bé, almenys el món del futbol. Fa anys aquest partit era considerat d’interès nacional i el feien en obert, ara es dóna per televisió de pagament tant l’anada com la tornada, és més tots els partits de lliga dels dos grans són de pagament.
Temps enrere els horaris dels clàssics eren dissabte a la nit i diumenge al vespre, a unes hores per intentar agafar el màxim de gent al sofà de casa mirant el televisor. Doncs bé, ara la cosa ha canviat, l’any passat el clàssic de tornada al Santiago Bernabeu es va jugar dissabte a les 16 hores, i ara el primer de la temporada es juga a Barcelona a les 18 hores. Dissabte a les sis de la tarda hi ha molta gent que treballa, molts equips de base disputen els seus partits a aquestes hores, com molts altres equips amateurs. Tots aquests, més aquells que no els hi interessa el futbol, no el veuran per l’horari.
A les deu de la nit el veuria tothom, fins i tot aquells que no els agrada el futbol i que fan “zapping”. Però bé és el que toca, ara els nens no poden anar al camp ni veure els seus ídols per la tele, perquè el que importa és la pela i que el partit el vegin milions a la “Conxinxina”.
