Després d’uns anys amb massa notícies extraesportives i pocs èxits sobre el terreny de joc, l’ambient que es palpa al voltant del Club Esportiu Mataró és il·lusionant. Mentre que les tertúlies futbolístiques centren el debat en si el Barça té més o menys la possessió de la pilota (tot i haver sumat tots els punts en joc), els aficionats groc i negres no tenim ni debat. El Mataró ha guanyat tots els partits i a més ho ha fet convencent.
Veiem un equip que juga bé, i que de moment guanya, marcant amb certa facilitat i sense haver encaixat cap gol a la lliga. A més, per arrodonir-ho, fins i tot és líder del grup 2 de 2a Catalana.
Però el millor de tot és que ser líders (cosa que no passava des de la temporada 2004-05), haver guanyat els tres primers partits (cosa inèdita des de la temporada 1993-94) o haver fet “una maneta” (la darrera contra el Lleida de Busquets, el 2002) no sembla el més important.
El més destacat és una espècie de sentiment de satisfacció que flota per l’aire del Municipal. Tots els groc i negres –els jugadors els primers!– tornen a sentir orgull del seu equip, de defensar aquest escut i aquests colors. Perquè quan les coses es fan bé des de l’inici –i en això hi té una gran responsabilitat el tècnic José María Polo– els resultats arriben tard o, com en aquest cas, d’hora. Evidentment que arribaran derrotes i mals partits, però els fonaments estan ben consolidats.
L’equip sap a què juga, els jugadors es troben en un bon estat físic, i això fa que els rivals tornin a respectar a un històric com el Mataró. Visitar el Municipal tornarà a imposar a rivals amb menys tradició que ja saben que serà complicat treure’n algun punt del camp d’un club centenari.
Els escèptics s’estan convencent que aquest projecte té molt bona pinta.
Tornant als tòpics de Can Barça, sembla que “aquest any sí!”.
