Divendres passat el Teatre Monumental de Mataró va acollir una nova gala de la Nit de l’Esport, una gala on es premia els millors esportistes i equips de l’any anterior de la nostra ciutat. Un certamen que porta anys i panys celebrant-se durant els mesos de febrer i març, la ubicació ha anat canviant, no per modernitzar l’acte ni per problemes d’espais, sinó per motius que afecten les arques municipals. Es va passar del gran sopar de catering al pavelló Eusebi Millan, al pica pica de la Sala Privat, i des de fa tres edicions la gala se celebra al Teatre Monumental on no es dóna ni una copeta de cava per brindar.
El que no s’han canviat són les dates de la celebració de la gala, i ja són molts els que porten alguns anys dient que la gala s’hauria de passar al mes de setembre coincidint amb el final de temporada de molts esports individuals i amb l’inici de la majoria de lligues d’esports d’equips. D’aquesta manera es valoraria els resultats d’un esportista o equip al llarg d’una temporada, i seria molt més fàcil de valorar, perquè si es valora l’actuació d’un esportista o d’un equip durant un any natural s’ha de valorar dues temporades. Per exemple molts cops s’ha premiat un equip que va fer una magnífica temporada passada, però que quan rep el premi està tenint una temporada ben diferent.
En la darrera gala l’exemple més clar d’això ha estat el del juvenil A del CE Mataró, finalista a la Nit de l’Esport per la magnífica temporada passada a Divisió d’Honor i ara que rep el guardó està a punt de consumar-se el seu descens de categoria. L’altre cas és del premi al millor tècnic, Quique Spà l’ha rebut de forma totalment merescuda pel títol de lliga del Platges de la temporada passada, però ara l’equip està lluitant per evitar el descens. Segurament si els premis es donessin al setembre no ens trobaríem amb aquests casos que només serveixen per generar polèmiques posteriors innecessàries.
