Divendres passat, dia plujós per més inri, el Clap va viure una altra de les seves nits nefastes pel que fa a assistència. Love of Lesbian, una banda underground barcelonina amb certa fama després d’haver fet de teloners de The Cure i triomfar l’estiu passat al FIB de Benicàssim, no va ser capaç d’atreure més de trenta assistents que dibuixaven una estampa desoladora a la sala.
Malgrat aquestes inclemències circumstancials, els Love of Lesbian van saltar a l’escenari amb ganes de refugiar-se en la seva música i fer un altre bolo, com una nit més, i ho van aconseguir, no era fàcil. Els barcelonins practiquen un rock indie molt interessant, diferent en aquests temps de regressió rockera, que recorda els R.E.M., un estil on destaquen el cantant que, multidisciplinar, lidera la festa, les guitarres, dues d’elèctriques i una d’espanyola i la bateria, omnipresent i molt encertada.
Diferents tipus de cançons
Els Love of Lesbian van tirar del seu disc Ungravity per obrir la nit i ho van fer exhibint una varietat de temes que és d’agrair. La veu del cantant va matisar cada cançó amb els diferents ritmes, de balades a arengues amb molta tralla, amb encert i el violí, potser mal amplificat, va afegir-hi un to de culte que molt grups no poden comptar. Les millors cançons van ser les finals, amb una bona dosi d’”arrebatos” que bé van valer la nit.
Punt final a la nit
Una demostració de força del bateria, que, juntament amb el baixista, van restar sòls a l’escenari durant uns tres minuts exquisits van conduir el concert al seu únic bis, que ja és molt analitzades les circumstàncies hagudes.
El cantant i líder dels barcelonins va aparèixer amb el guitarrista no elèctric per firmar un inici de cançó demolidor que va acabar per la porta gran després de la força impresa per una banda que completa, amb tot el que s’ha de tenir dalt l’escenari, tirant de guitarra, violí, bateria i sampler van arrodonir una bona nit de música d’aquesta que es fa dir independent i una mala jornada d’una sala que veu com Mataró li dóna l’esquena.
