“Ha estat un evident encert de la Federació Catalana de Futbol fer públiques les conclusions adoptades en la VII Convenció celebrada fa un parell de setmanes a Castelldefels, dedicada aquest cop a debatre aspectes del futbol infantil, juvenil i aficionat. [...]
La majoria de les conclusions afecten el futbol infantil, l’autènticament formatiu, cosa que suposem que no vol dir que no tinguin també els seus problemes els juvenils i aficionats. Cadascun dels vint punts ens semblen esplèndids. En molts aspectes, ens deixa parats que a aquestes alçades s’hagin de fer certes recomanacions o donar certes orientacions que, en el seu fons, són l’A-B-C de qualsevol esport.
Conseqüentment, tot això ve a ser com l’acte de fe dels errors que en el seu desenvolupament ha tingut fins ara el nostre futbol formatiu.
S’hi diu: “Com a norma inspiradora de l’actuació pel que fa a infantils, podria concretar-se en el propòsit de no fer campions sinó esportistes”.
I després: “És precís inculcar als elements responsables (directius, delegats, pares...) la idea d’un futbol aficionat, com un instrument de formació, superant la concepció d’un futbol professional”.
O aquesta altra: “Procurar l’increment del tracte directe amb els centres d’ensenyament, per tal d’aconseguir una major valoració dels elements d’ordre educatiu que trobem en el futbol, sobre tot pel que fa referència a la disciplina en sentit humà”.
¿No són aquestes tres normes que haurien de ser bàsiques en el que podríem anomenar 'Estatut del jove esportista'?” [...]
Sembla un text actual? Doncs es tracta d’un fragment de l’article “La convención y el futbol formativo” escrit per Josep Gomà i Carol, publicat al diari esportiu Dicen l'octubre de 1965. Aquest passat diumenge es va celebrar el Memorial Ferran Ferrer i Josep Gomà, periodistes de vocació que van treballar molt per l’esport de base. Des d’aquí el nostre record i homenatge.
