Aquest passat cap de setmana va quedar ben clar que en el món de l’esport el més important no és sempre l’estat de forma d’un esportista o d’un equip, i és que com es va veure en el derbi madrileny entre el Reial Madrid i l’Atlético de Madrid l’estat d’ànim d’un i altre equip pot decantar un partit. Els números fets fins ara i les sensacions d’un i altre equip semblaven donar als “colchoneros” un petit avantatge en el derbi, però després el resultat va ser un altre.
El Madrid porta tretze anys sense perdre un derbi davant el seu etern rival local i va sortir al camp segur que la ratxa continuaria, en canvi tot i estar fent una gran temporada, els visitants van sortir al camp amb por de sumar una nova derrota davant els de Mourinho. I així va ser, només encaixar el primer gol l’Atlético es va ensorrar i va ser un ninot en mans d’un Madrid que si no arriba a ser pels pals hauria golejat el seu rival. Una demostració clara que no només l’estat de forma, el físic, la qualitat o la tècnica són sinònims de triomf o victòria, i és que en el món de l’esport la psicologia és vital. Per exemple l’altre dia el jugador del Barça, Cesc Fabregas, va declarar que ara juga més tranquil i més segur de si mateix que la temporada passada, i és que com va dir ell mateix “aquesta temporada jugo els noranta minuts, en canvi la temporada passada sabia que sempre era un dels jugadors substituïts a cada partit, i quan veia que s’acostava el minut 60 o un company sortia a escalfar ja sabia que em tocaria anar a la banqueta”.
Un altre exemple que l’estat d’ànim és essencial el va donar aquesta setmana el defensa del Barça Gerard Piqué en dir que la plantilla és feliç i això es nota al camp. Piqué va dir que quan un jugador de futbol riu al camp és símptoma que s’ho està passant bé i que té ganes de jugar a futbol. Potser és que el “baby boom” que hi ha ara a Can Barça ha portat l’alegria i la felicitat necessària per guanyar...
