Estem en el tram final de la temporada i arriben els moments de les grans alegries i sobretot de les grans decepcions, que actualment quasi pesen més. Un descens es converteix en una autèntica tragèdia grega. És el que li ha passat a l’Estudiantes madrileny de bàsquet, l’equip de l’Institut Ramiro de Maeztu, tota una institució del bàsquet espanyol, que ha produït centenars de jugadors de gran qualitat.
Això ens fa recordar la secció del nostre Club Esportiu Mataró, que fou tot un històric del bàsquet, cosa que molts joves ara no saben, i que havia jugat el primer campionat d’Espanya l’any 1933 enfrontant-se a la semifinal al Real Madrid, i la temporada 1964-65 va jugar la primera edició de la Lliga Nacional jugada amb un sol grup a tota Espanya, al costat d’Estudiantes, del Real Madrid i de la “Penya”, però no pas del Barça.
L’Estudiantes va perdre a Mataró ni més ni menys que per 93-31. I és que la pista mataronina era tot un fortí. Uns anys més tard, concretament el 30 d’abril de 1978, el CE Mataró, amb aquell sensacional Jack Schrader i amb Quique Spa de base, va jugar el seu darrer partit a la màxima categoria a la pista d’Estudiantes perdent per 113-90. Fou la temporada en la qual la Penya, amb el mataroní Antoni Serra d’entrenador, va trencar l’hegemonia del Real Madrid. L’any següent, o sigui 1979, Estudiantes, amb Fernando Martín a les seves files es va proclamar campió d’Espanya juvenil al Palau derrotant per un punt el CE Mataró que entrenava Josep Maria Solà.
Però de tota manera, estem en aquella situació en que els “enemics dels teus enemics són els teus amics” i és evident que amb l’Estudiantes i amb la seva “demència” hi havia un “enemic esportiu” comú ben conegut. Sap greu el seu descens. Igual que ens ho sap, aquí a casa nostra, el de l’Iluro Hockey Club. Esperem que reaccionin aviat.
