Aquesta setmana esportiva ve molt marcada per l’evolució del mundial de futbol, que es decidirà aquest diumenge a Johanesburg. I la setmana política per la defensa “unitària” de l’Estatut que desembocarà el dissabte en una manifestació que es preveu multitudinària a Barcelona. En el moment d’escriure aquestes línies Holanda ja espera a la final a Alemanya o Espanya. Cadascú sabrà quina prefereix, el bo del cas és que aquí sí que malgrat el que digui el Tribunal Constitucional tots tenim el dret a decidir amb quina selecció ens sentim (o no) identificats.
El que en canvi sembla que no ha tingut gaire dret a decidir és Touré Yaya que aquesta setmana ha marxat del Bar-ça, després de passar revisió mèdica ben a prop de nosaltres, a Mataró. Un dels jugadors més estimats de la plantilla blaugrana i integrat fins al punt d’aprendre i fer rodes de premsa en català, ara marxa... dient que el Barça és el club del seu cor, que marxar ha estat la decisó més complicada de la seva vida i que espera tornar-hi en el futur!
¿No tindrà res a veure amb la seva marxa que el seu representant –Dimitri Seluk– tingui el 20% dels seus drets, cosa que ha fet que dels 30 milions que va pagar el Manchester City, 6 els cobrés el mateix representant? Crec que quan Touré diu que qui el va aconsellar a deixar el Barça va ser Seluk, sobren les paraules. Potser el mateix Touré ja sap que cada dia que passa és més a prop del Barça ja que a partir de pocs mesos aquesta mena de representant tornarà a intentar que el seu representat canviï d’aires per veure si torna a omplir-se les butxaques a costa seva.
Bé, doncs tornant al principi, ara cadascú pot escollir dues coses: si vol anar a la manifestació de dissabte a Barcelona i a quin equip animarà a la final del mundial. Per alguna gent seran coses lligades, per altra gent no. Com hem dit, sort que en aquestes coses encara tenim llibertat per decidir.
