El passat diumenge el CE Mataró, afegintho al fet de portar ja tres partits sense encaixar cap gol, va aconseguir una golejada històrica i ho va fer davant del darrer equip al qual se li havien marcat tants gols, ja que en el darrer partit de latemporada 04-05, el Mataró, ja classificat pel “play-off” d’ascens a 2a B, va superar el Vilassar per 7-1 condemnant-lo al descens. Però el fet remarcable és que els 6 gols han estat marcats fora de casa. Aquella temporada 04-05 el Mataró s’hi havia quedat a prop ja que havia guanyat per 0-5 al Mini-Estadi davant del Barça C i el mateix resultat l’havia aconseguit la temporada 2001-02 a 2a B al camp del Lleida, en un dels triomfs més memorables de l’estada a la categoria de bronze. El darrer partit en el qual el CE Mataró va marcar sis gols a camp contrari va ser a la temporada 96-97 quan es va guanyar al camp del Sants per 2-6, i per trobar una victòria per 0-6 hem d’anar fins la temporada 94-95, l’única que el CE Mataró havia jugat a 1a Catalana, quan hi va guanyar a Roda de Ter… ja farà 15 anys. Però és que des que es porta el nom de CE Mataró, o sigui després de la guerra, no hi ha cap més victòria fora de casa per un resultat d’aquestes característiques.I també ha “fet història” amb una victòria per sis gols fora de casa, el CN Mataró Quadis, que va guanyar a Pamplona, traient-se la mala espina de la derrota patida allà la temporada passada, i ho va fer amb un resultat de 2-8 que en aquest cas significa igualar l’anotació més baixa rebuda en la seva llarga trajectòria a la Divisió d’Honor, que fins ara era en un partit de la temporada 93-94 davant l’Ondarreta que es va guanyar per 5-2, menys valuós ja que en aquell temps la durada era inferior. Lògicament és l’anotació més baixa rebuda mai a camp contrari que fins ara estava entres gols encaixats, cosa que havia pasta cinc vegades, la darrera amb un 3-8 a la piscina del Martiànez la temporada 01-02. És curiós que en una mateixa jornada ens arribin aquestes alegries… però així és l’esport! Dos rècords amb sis de diferència
Victòries històriques a fora pel CE Mataró i el CN Mataró Quadis
El passat diumenge el CE Mataró, afegintho al fet de portar ja tres partits sense encaixar cap gol, va aconseguir una golejada històrica i ho va fer davant del darrer equip al qual se li havien marcat tants gols, ja que en el darrer partit de latemporada 04-05, el Mataró, ja classificat pel “play-off” d’ascens a 2a B, va superar el Vilassar per 7-1 condemnant-lo al descens. Però el fet remarcable és que els 6 gols han estat marcats fora de casa. Aquella temporada 04-05 el Mataró s’hi havia quedat a prop ja que havia guanyat per 0-5 al Mini-Estadi davant del Barça C i el mateix resultat l’havia aconseguit la temporada 2001-02 a 2a B al camp del Lleida, en un dels triomfs més memorables de l’estada a la categoria de bronze. El darrer partit en el qual el CE Mataró va marcar sis gols a camp contrari va ser a la temporada 96-97 quan es va guanyar al camp del Sants per 2-6, i per trobar una victòria per 0-6 hem d’anar fins la temporada 94-95, l’única que el CE Mataró havia jugat a 1a Catalana, quan hi va guanyar a Roda de Ter… ja farà 15 anys. Però és que des que es porta el nom de CE Mataró, o sigui després de la guerra, no hi ha cap més victòria fora de casa per un resultat d’aquestes característiques.I també ha “fet història” amb una victòria per sis gols fora de casa, el CN Mataró Quadis, que va guanyar a Pamplona, traient-se la mala espina de la derrota patida allà la temporada passada, i ho va fer amb un resultat de 2-8 que en aquest cas significa igualar l’anotació més baixa rebuda en la seva llarga trajectòria a la Divisió d’Honor, que fins ara era en un partit de la temporada 93-94 davant l’Ondarreta que es va guanyar per 5-2, menys valuós ja que en aquell temps la durada era inferior. Lògicament és l’anotació més baixa rebuda mai a camp contrari que fins ara estava entres gols encaixats, cosa que havia pasta cinc vegades, la darrera amb un 3-8 a la piscina del Martiànez la temporada 01-02. És curiós que en una mateixa jornada ens arribin aquestes alegries… però així és l’esport! 
