Després de moltes setmanes desaparegut, el president, o més ben dit qui ha de ser president del CE Mataró, Lluís Sardà, va aparèixer pel camp per presenciar el partit entre el Mataró i el San Cristóbal. Mal dia per fer-ho, ja que va caure un fort aiguat, i si a més vas al camp sense paraigües com ho va fer Sardà encara més. Per sort el cantant és una persona famosa i amb contactes i en tot moment va trobar el paraigües d’altres per aixoplugar-se i no mullar-se. Però bé, la visita de Sardà va ser de cara a la galeria o va ser per quedar-se? La veritat és que a hores d’ara no ho sap ningú, però sembla que després de mesos amb negociacions amb els bancs i caixes, Sardà d’aquí poques setmanes podria ser el president del club de manera oficial. Dit això, i ara que arriba la tardor, el nou mandatari del club farà bé d’anar amb el paraigües sempre a punt, i no pas per els aiguats de tardor, sinó per aixoplugar els molts deutes de l’entitat. Esperem que el seu paraigües sigui gran i consistent i que no sigui temporal, perquè la seva marxa podria acabar amb la vida del CE Mataró.
Doncs bé, si el diumenge Sardà no es va mullar, molts, com un servidor, que no portaven paraigües sí que van quedar xops, i és que el Municipal d’Esports no compta amb cap tribuna coberta, i quan plou l’únic refugi que hi ha és l’entrada dels vestidors, i és clar, no hi ha lloc per a tothom i qui no té res per tapar-se es mulla. Potser estaria bé col·locar una coberta a tribuna perquè això no passés, perquè que una ciutat com Mataró de més de 120.000 habitants no tingui un camp en condicions és una mica vergonyós, i més si te’n vas a pobles de la comarca com Argentona i sí que en tenen. La coberta seria una solució econòmica i eficaç, a veure si prenen nota el club i l’ajuntament, i sinó com que el club està en crisi, per fer quatre duros podrien vendre, els dies de partits passats per aigua, uns cangurs com els que es venen a Port Aventura.
