Un doll de nostàlgia massa monocorde

‘La Glòria del Mercat’ de Joan Pera

Només mitja entrada hi va haver diumenge passat a la tarda a la Sala Cabañes per veure ‘La Glòria del Mercat’, el primer treball de Joan Pera com a autor teatral. Es tracta d’un monòleg d’una hora de duració que ens presenta les converses tòpiques de la venedora d’una parada de fruita i verdura en tres situacions temporals diferents. A la primera, que és el 1981, el negoci li funciona la mar de bé. Després, el 1992, entrarà en crisi per culpa, diu, de la competència del Pryca, dels impostos i del preu abusiu que ha de pagar pel lloguer de la parada a un ‘padre’ escolapi. Finalment l’any 2000, ja vídua, haurà de plegar enmig de lamentacions i d’enyorances de temps passats.Excés d’afecte i de costumisme El que més s’ha d’agrair d’aquesta ‘opera prima’ és la humilitat i sobretot la franquesa amb què l’aborda Joan Pera. L’autor no amaga en cap moment la seva voluntat d’homenatge a un ambient i a uns arquetips humans ja desapareguts que ell s’estima perquè li són familiars. Però l’excés d’afecte, com que esdevé només plany i enyor, l’acaba traint. I l’obra en resulta seriosament perjudicada perquè adopta un desenvolupament lineal, pla i insípid. El guió és molt fluix i la fórmula del monòleg com a únic recurs dramatúrgic es demostra del tot insuficient. Massa xerrameca. Tant per a justificar el fil argumental com per a subratllar el cúmul d’anècdotes amb què Pera el vol guarnir. Tot queda en una mena de cromo. Molts dels gags no funcionen i el to general traspua carrincloneria a dojo. Llàstima. Perquè el treball d’interpretació de Núria Valls en el paper de la Glòria és molt esforçat i mereixeria més sort. Però el cert és que no aconsegueix remuntar un text desproporcionadament costumista.