Juan Selma ha viscut el món de la boxa durant tota una vida. El mataroní, mort a ganivetades la nit de divendres a dissabte, era president i entrenador del Club Esparta i el juny passat va concedir l'entrevista que reproduïm a continuació on explicava el seu projecte per recuperar les vetllades del Josep Mora. Des del Tot Mataró ens sumem al condol cap a les seves amistats i família.
Ens trobem al Fitness Factory, on hi té instal·lat el Club Esparta, amb moltes ganes d'explicar tots els seus projectes.
“Aquí ensenyo a la gent a fer tècnica i físic. La gent que porta temps ja pot fer guants. Els que just comencen vull que s’ho prenguin amb calma, perquè la gent té la sensació que la boxa és només fotre’s cops i, evidentment n’hi ha, però no és només això. Per això comencem fent físic i tècnica, però sense contacte.
Després ja és la pròpia gent qui va demanant anar més enllà. I aquí, calma. Pensa que aquí tinc nens entrenant que porten molt poc temps i no puc permetre que es facin mal, que després em vindrien els pares a protestar amb tota la raó. Si ja veig que algú té una especial habilitat ja anirem fent que progressi.
A la boxa es pot començar molt jove, pràcticament no hi ha limitació d’edat. Això sí, sempre que estigui orientat i guiat per un monitor que n’entengui, en sàpiga i li agradi. Ja hi ha competicions en totes les edats, on sempre es porta casc, fins arribar a elit que es deixa de portar. Però clar, ja estem parlant de boxadors que en saben i porten el camí cap a professionals.
Quan entra algú per la porta, el primer dia, quan el comences a veure a mirar ja intueixes el seu futur. Com a tots els esports, hi ha gent que sembla que tingui un do i altres que, per molt que entrenin i s’hi dediquin en cos i ànima, no poden assolir cert nivell. Això no vol dir que alguns d’ells no millorin moltíssim o que els altres s’estanquin al cap d’un any, però ja veus un tarannà”.
Un esport per a tothom
"Un altre factor important del que intentem fer aquí és que no posem barreres a ningú. Ens agrada que vinguin de qualsevol edat, siguin dones o homes, nens i nenes. Entreno des de nois de 14 anys fins a homes de 60. L'única condició que per a mi és irrenunciable és que han d'entendre, sobretot els més joves, que no vénen a aprendre a donar-se bufetades per després poder-ho utilitzar al carrer per pegar-se amb altres nanos. Si m'assabento que és així, no cal que torni a trepitjar el ring mai més". I per si encara no havia quedat prou clar, "La boxa és un esport on ens donem cops, consisteix en això, però també és un esport noble, on aquests tipus de conductes no hi tenen cabuda".
"M'agradaria recuperar l'interès que existia per la boxa"
També ens fa una reflexió dels seus orígens, “vinc del Gimnàs Esparta a Barcelona, que estàvem a la Sagrera. De fet, jo en sóc el seu president. Ja fa molts anys que sóc en el món d’aquest esport i, a Espanya, fa temps, la boxa tenia molta repercussió, es televisaven moltes vetllades, etc. Després semblava que aquesta repercussió mediàtica s’anava perdent però, durant els últims anys, sembla que hi ha una revifada de l’esport. Per això, el que jo vull fer és aconseguir entrar joves i gent nova al món de la boxa. Per promocionar-la i, evidentment, si em surt un noi que ja parla de boxejar de veritat, llavors ja passa per un procés totalment diferent. S’acaba el bon rotllo i ens tornem molt més exigents”.
"Per a l'octubre estic organitzant una vetllada a Mataró"
D’altra banda, en Juan està interessat a retornar les velles vetllades de boxa que havia viscut la ciutat. “A l’octubre estic mirant de fer una vetllada de boxa aquí Mataró, al Mora, com ja s’havia fet fa anys Portar alguns boxejador de categoria elit mundial (són els que participaran en els JJOO) per promocionar l’esport. Jo sortiré a boxejar, que m’estic preparant per fer-ho. Tot i haver començat als 14 anys he tingut moltes aturades. Ara, amb 42 anys i una feina estable, em puc preparar millor. Però, repeteixo, l’objectiu és aconseguir combats de nivell, que hi surtin alguns dels nois i, bàsicament, seguir fomentant la boxa.”
"Es reben molts menys cops dels que es pot imaginar"
Quan li preguntem sobre els riscs de la boxa de desenvolupar malalties cròniques degeneratives a causa dels continus traumes que es pateixen, Selma és del tot sincer. “És boxa i reps cops. Això sí, molts menys dels que a priori pot semblar. A més a més, com ja he dit abans, fins a arribar a elit estàs protegit amb el casc, el farcit dels guants no és el mateix que s’utilitza en professionals, etc.
És un esport de contacte, sí, però molt controlat. Quan es passa a professionals, sí que augmenta la duresa, però sempre és sota la pròpia voluntat del boxador i, en aquest cas, crec que també influeixen els orígens dels boxadors, en l’estil i l’agressivitat que demostren sobre el ring.” I aprofitant l'avinentesa afegeix, “pensa que la boxa sempre ha estat una eina d'integració i per evitar l'exclusió social. Molts nens i nois que es neguen a anar a l'escola i que pràcticament es passen la vida al carrer, els podem reconduir l'agressivitat i aprendre disciplina i esperit d'equip, uns valors molt necessaris".
Aquest octubre estarem atents, amb moltes ganes de viure una vetllada que promet ser un gran espectacle a la nostra ciutat.
