En la secció d'Efemèrides de l'Esport Mataroní destaquem aquesta setmana la inauguració del que era el quart poliesportiu municipal de la nostra ciutat i també el darrer títol d'un dels més destacats esportistes que ha tingut la ciutat.
FA 10 ANYS
El divendres 16 de febrer del 2007 es va celebrar la Nit de l'Esport al nou Poliesportiu Municipal, que prenia el nom de Teresa Maria Roca, en homenatge a l'esportista i professora d'educació física mataronina, que havia mort 14 anys abans. Durant la seva carrera en la qual havia estat atleta del Centre Atlètic Laietània i jugadora del Joventut Handbol Mataró, va ser recordista espanyola de salt d'altura i internacional d'handbol. I havia estat proclamada la més destacada esportista de la ciutat dues vegades (1965 i 1969).
El nou pavelló sorgia sobretot arran d'una antiga demanda d'un esport, com era l'handbol, que feia més de mig segle que es practicava a Mataró sense una instal·lació fixa, i que així per fi en tenien una on poder treballar i promocionar el seu esport. La construcció va suposar una inversió global propera als 4 milions d'euros.
A la Nit de l'Esport el waterpolista Jordi Garcia va ser proclamat el millor esportista de la nostra ciutat de l'any 2006, i també ho va ser en sèniors masculins. I també van ser premiats en altres categories: la basquetbolista Núria Martínez en sèniors femenines, el futbolista Imanol Castilla i la palista Gàlia Dvorak en juvenils, el ciclista de trial Andreu Miró i la gimnasta Thais Escolar en cadets, l'atleta Francisco Gómez i les waterpolistes Ciara Gibson i Helena Lloret en infantils. L'equip més destacat va ser el de tennis taula del Quadis CN Mataró i el millor entrenador va ser Ivan Sanz del Club Hoquei Mataró. El premi a la promoció de l'esport va ser per El Tot Mataró, i la millor tasca periodística per a Oriol Debat.
Foto de família dels premiats a la Nit de l'Esport 2007
Dos dies després, el dia 18 de febrer 2007 es va fer la inauguració oficial. Una data per afegir al 9 de novembre de 1969, 16 de març de 1985 i 29 de setembre de 1991, en les quals s'havien inaugurat el Palau Josep Mora, l'Eusebi Millan i el Pavelló de Cirera, ara Jaume Parera. Més endavant vindria el Pavelló Euskadi, per completar el repòquer de pavellons municipals de la nostra ciutat.
Sense buscar grans esdeveniments es va jugar el partit de lliga de l'equip del Joventut El Tot Mataró, que va tancar imbatut la primera fase de la lliga amb una clara victòria a la Lliga Catalana, guanyant per 36-21 el Sant Martí Adrianenc B. Van jugar: Adrià Maymó i Alberto Ruiz porters; Pere Cuquet, Roger Capdevila, Albert Castelló, Àlex Gomà, Sergi Rodríguez, Nacho Marín, Edu Vivar, Bernat Batlle, Sergi Gómez, Sergi Tria, Toni Busquets i Martí Comas. I també eren a la plantilla Carles Núñez, Edu Velasco i Quique Sàenz. L'entrenador era Josep M. Guiteras.
I també el sènior B va jugar-hi abans derrotant el Llagostera (29-18) amb aquests jugadors: Jonathan Milà, Sergi Luís, Marc Martínez, Xavier Reyes, Pol Moragas, Omar Gómez, Ferran Rivera, Sergi Morón, Juan Tornay, Eloi Illa, Jordi Gomà, Sergi Ribas, Cugat Comas i Carles Sans. L'entrenador era Hèctor del Pino.
Tots ells van ser els primers a trepitjar el parquet del nou pavelló, on hi van jugar aquell dia sense haver-hi pogut fer un entrenament.
I la setmana següent l'equip femení s'hi va estrenar derrotant el Sant Quirze per 24-12, també en partit de Lliga Catalana, amb Adriana Ascaso, Elena García, Herania Herraiz, Saray Romero, Marta Sànchez, Patrcicia Pereira, Esther Bendala, Esther Ródenas, Laura Gallego, Diana Gomà, Laia Nonell, Roser Villalba, Cristina Arteaga i Lorena Fernàndez. L'entrenador era Xavi Pont.
Molts noms de jugadors i jugadores que poden estar orgullosos i satisfetes d'haver pogut estrenar aquella instal·lació.
FA 25 ANYS
Si dèiem abans que fa 10 anys en Jordi Garcia havia estat proclamat el millor esportista de la ciutat, un dels seus antecessors va ser en Bernat Solà, un dels més destacats esportistes que ha donat la nostra ciutat. I ho va ser en una especialitat que no té massa a veure amb el que tenim aquí a prop: la dels salts d'esquí. Una especialitat que va començar a practicar als 8 anys, sota la tutela de Jordi Aymat, home de la UEC, i tot un paladí d'aquesta especialitat, en la qual fou membre federatiu i jutge internacional. Però també tingué el suport de la seva mare Teresa Pujol, que, quan va morir Jordi Aymat, va entrar a la Federació com a responsable de l'àrea de salts.
L'any 1984 el dia primer d'any se'l va poder veure per la televisió a la tradicional prova dels Quatre Trampolins que se celebra anualment a Garmish-Partenkirchen. I aquell mateix any ja va anar als Jocs Olímpics de Sarajevo, i després va repetir als Jocs de Calgary 1988. Pel mig, l'any 1985, va fer un vol molt llarg al trampolí de Planicka (Iugoslàvia) on va saltar fins als 140 m, la distància més llarga aconseguida per un saltador espanyol, i que l'any següent va millorar en un metre a Kulm (Àustria). Va quedar 10è al Campionat d'Europa i va tenir bones actuacions en el circuit internacional, situat entre els 50 millors del món.
Doncs bé el mes de febrer de 1992, en Bernat Solà, que ja s'havia retirat de l'alta competició es va tornar a posar els esquís per obtenir el seu darrer títol d'una llarga carrera esportiva, proclamant-se campió d'Espanya al trampolí de Font Canaleta saltant fins a 72.5 m.
FA 50 ANYS
A principis de febrer del 1967 Mariano de Ysasi va ser nomenat nou delegat municipal d'Esports. Un dels primers actes dels quals va ser responsable va ser la Nit de l'Esport celebrada al Velòdrom el dia 3 de febrer. En ella el marxador Manel Cabrera, encara juvenil, va ser proclamat el Més Destacat Esportista (com es deia aleshores, no pas el millor) de l'any 1966.
En altres categories els més destacats van ser el ciclista Juan Angueira i la gimnasta Pepita Sànchez en sèniors, i l'atleta Francesc Xavier Petit en infantils. Encara no hi havia categories juvenils i infantils per a noies. L'equip més destacat va ser el d'hoquei patins d'Esport Ciclista Mataró. I les medalles a la constància, uns premis molt bonics que es donaven en aquells temps, van ser per a Josep M. Massó (directiu) i Pasqual Zaragoza (actiu).
També es va constituir el nou Patronat Municipal d'Esports, que s'anava adaptant als nous temps i l'objectiu principal del qual era l'acabament de les obres començades en aquell moment: la Piscina Municipal coberta, el Palau d'Esports, el camp de futbol del Cirera... i l'Estadi del Camí del Mig. En aquesta darrera ubicació, com és ben sabut, s'hi acabaria fent també un camp de futbol, i no pas l'estadi d'atletisme. I és que al Camí del Mig les pistes no podien fer 400 metres, i es va veure que acabaria sent un estadi infrautilitzat.
FA 75 ANYS
En plena postguerra. La secció de bàsquet del Club Esportiu Mataró participava en el Campionat de Catalunya de bàsquet de 1a categoria, quan encara no hi havia lliga estatal, al costat de FC Barcelona, Espanyol, Laietà i Joventut Badalona, entre altres. L'equip mataroní era el penúltim i diversos problemes van portar al fet que el club retirés l'equip de la competició. Aleshores el Frente de Juventudes es va fer càrrec de la continuïtat de l'equip, ja que cap altra entitat va manifestar el seu interès per fer-ho. En el seu comunicat deien textualment que ho feien: "teniendo en cuenta la tradición de este deporte en Mataró, con la particularidad de ser cuna del mismo en España".
El divendres 20 de febrer de 1942 es va fer el traspàs. El jugador Mauri va quedar encarregat de les funcions d'entrenador i el Sr. Ximenes d'auxiliar de la secció. Es va avisar a tots els jugadors que havien de passar a "regularitzar la seva situació" a la Delegació del FFJJ, situada al carrer Melcior de Palau 25. Jugaven en aquells temps al primer equip Montasell, Esperalba, Saurí, Cordón, Julià, Junqueras i Mauri, i al segon equip Camats, Gudayol, Rovirosa, Tarafa, Prat, Durán i Arnau.
La temporada següent, 1942-43, el Club Esportiu Mataró es va tornar a fer càrrec de la secció.
FA 100 ANYS
Dues notícies ben curioses de la premsa de fa un segle:
La "Asociación Profesional de Dependientes del Comercio y la Industria" crea una secció de Sport y Recreo.
Pedal Mataroní, un dels clubs ciclistes de la ciutat fundat el 1914, organitza un ball de Carnestoltes a la platea del Teatre-Circ Clavé. Aquest local que fins al 1915 es deia La Constància, havia passat a dirigir-lo Josep Pruna i en ell, durant un temps, s'hi va instal·lar una pista de circ al centre de la platea. L'any 1920 va convertir-se en cinema.
