La Berta després d'una competició a les piscines del Centre Natació Mataró. Foto: Arxiu.
Tres medalles al passat campionat de Catalunya. Com ho valores?
Ho valoro positivament perquè sempre costa molt per a aquestes dates. És molt aviat, just al començar el segon cicle d’entrenaments i anem més cansats. Les marques també estan força bé i si les posicions acompanyen, la satisfacció és molt superior.
Quins altres objectius et poses per a aquesta temporada?
A nivell nacional intentar el segon lloc d’Espanya, perquè per sobre hi ha la Jessica Vall, que és d’una altra lliga. També intentar fer un bon paper als critèriums internacionals, sobretot als Open, aconseguint una bona marca per aconseguir anar amb la selecció.
La teva carrera esportiva ja és força longeva que en la natació, actualment, no és massa habitual.
En la falta de longevitat a la natació hi ha molts factors que s’ajunten. Per començar, és un esport molt sacrificat. Has de dedicar-hi moltes hores i moltes ganes. Amb el sistema que hi ha muntat actualment, a partir del començament del batxillerat i de la carrera són dos punts claus que poden tendir a l’abandó, on has de valorar si et compensa o no el nombre d’hores que dediques a la natació. Si aguantes els mals moments i superes aquestes fases després és molt més fàcil continuar. A més a més, a Espanya també es potencia molt més que hi hagi molts nedadors en categories base, que es competeixi molt per aconseguir medalles i a penes es fa en els absoluts perquè no surt tan rendible. En aquest sentit tot són pals a les rodes. Jo ho he pogut compaginar i quan no m’ompli la piscina, ho deixaré.
I tu encara et veus amb ganes de continuar uns anys més?
Uns quants anys més sona a molt de temps. Ara ja en tinc 27 anys i ja m’ho prenc més temporada a temporada i si m’ho puc compaginar a nivell laboral. A més a més, si no en tinc ganes, ja no em fa il·lusió o no m’hi puc dedicar tot el temps que voldria, seré la primera a decidir que ja s’haurà acabat.
Ja has aconseguit tots els rècords de Mataró de braça que tenia l'olímpica Sílvia Parera. És un motiu de satisfacció?
Estic molt satisfeta. M’he passat tota la vida al Centre Natació Mataró. Vas creixent, passant per totes les categories, sent capitana, fins i tot. I ara veus com tu tens els rècords que havia fet la Sílvia i t’omple d’orgull. Anar aconseguint tot el que va aconseguir ella. És clar que ella va ser olímpica i això jo ja ho començo a tenir complicat.
Finalment, ja has aconseguit millorar totes les teves marques amb els banyadors prohibits.
Ha costat molt, les últimes que vaig millorar van ser aquest hivern. He tardat set anys a aconseguir-ho, però estic molt contenta. És com una petita medalla més. Els que hi hem nedat sabíem com seria de difícil, de fet ens deien que seria pràcticament impossible superar aquelles marques. Però ho he aconseguit i realment és un plus.
Tant es notava la diferència com a nedador?
Principalment suraves, la resistència era molt menor i et cansaves menys. Beneficiava principalment a aquells nedadors amb pitjor tècnica, perquè no els hi suposava tant d’esforç no enfonsar-se.
