Aquesta mateixa temporada, tres dels capitans dels equips de la ciutat han posat punt i final a la seva carrera esportiva com a jugadors. Són Jordi Garcia, capità del CN Mataró Quadis de waterpolo, Sergi Rodríguez del Joventut Handbol Mataró i Adam Puig del Club Hoquei Mataró.
Hem volgut conversar amb ells per saber els motius de la seva retirada i perquè ens expliquin si continuaran vinculats amb els seus equips de tota la vida, ja que estem parlant de tres jugadors que sempre han jugat a l’equip on es van formar.
ADAM PUIG
Després de començar a practicar hoquei patins amb tres anys i portar 24 anys al club, 8 anys i mig al primer equip, penja els patins i a partir d’ara se centrarà en la seva nova faceta, la d’entrenador i coordinador del CH Mataró.
Com és que et retires amb 27 anys?
Bàsicament és per temps, fins ara estava entrenant el sènior B i el júnior del club, i ara m’han ofert coordinar la meitat de la base, concretament els més grans, i la coordinació del club porta molta feina i no podria està al 100% per les dues coses. Per estar al 50% aquí i allà he preferit deixar de jugar i centrar-me en entrenar i portar la coordinació del CH Mataró.
Després de tants anys al club quin és el millor moment que recordes i el pitjor?
El millor va sense cap mena de dubte quan vam aconseguir la Copa CERS. I el pitjor moment també va ser aquella mateixa temporada, van perdre la categoria i per motius econòmics molts dels jugadors que s’havien format a la casa i que portaven molts anys jugant aquí, van haver de marxar després d’haver guanyat la CERS. Va ser un any de contrastos aquell.
Però bé no marxes del tot?
No, faré d’entrenador que ja ho porto fent molts anys, i ara el club ha confiat amb mi per la coordinació i estic molt content.
SERGI RODRíGUEZ
Després de 15 anys al Joventut Mataró i rebutjar diverses ofertes per jugar en equips de categoria superior, el capità groc i negre es retira per falta de temps.
Com és que et retires?
Ho deixo, no per falta de ganes o d’il·lusió, al contrari, m’encantaria continuar jugant i practicant aquest esport. Però ho deixo per falta de temps. Ha arribat un punt que no em veig en cor de dedicar a l’handbol el temps i l’atenció que li hauria de dedicar i veig més complicat respectar el compromís i la implicació que suposa defensar els colors del club.
Després de tants anys al club quin és el millor moment que recordes i el pitjor?
A la base recordo amb molta alegria els Campionats d’Espanya a València i el torneig que vam guanyar a Los Corrales de Buelna amb en Juan Sánchez d’entrenador. Ja de sènior el millor moment va ser l’ascens a Nacional la temporada 2008-09. El pitjor moment va ser quan no vaig poder jugar a Primera Estatal el 2006 per culpa d’una lesió al genoll.
Continuaràs vinculat al club?
Personalment ja li he exposat les meves ganes al president Nonell de continuar vinculat al club. Però el problema torna a ser el temps, però sí que m’agradaria ensenyar als més petits tot el que jo he après aquí.
JORDI GARCIA
Després de 20 anys i 19 temporades al primer equip, un dels mites del waterpolo mataroní abandona les piscines.
Com és que et retires?
Bé són moltes coses juntes, jo soc mestre d’educació física en una escola i fins ara m’ho podia compaginar bé. Però ara el pròxim curs treballaré a horari complet i això farà que no pugui tenir una dedicació completa al 100%. A més en el club també hi ha hagut molts canvis i hi haurà una retallada de pressupost considerable. A mi sempre el club m’havia dit que quan plegués tindria un lloc i en acabar aquesta campanya em vaig posar a la seva disposició, si volien que continués de jugador ho faria un any més, i si volien que deixés de jugar també ho acceptaria. I al final van pensar que el millor era que passés a ser segon del primer equip i ja no jugaré més.
Després de tants anys al club quin és el millor moment que recordes i el pitjor?
Així en general els partits guanyats a la piscina municipal. Allà sempre hi havia molta gent i plantàvem cara a qualsevol que vingués. Una victòria ajustada a la piscina municipal és el millor moment que recordo. I el pitjor moment seria les temporades que no hem aconseguit els objectius, com l’última d’en Dorin on va petar tot o aquesta última on hi hagut jugadors que no han tingut un actitud professional i de poder quedar tercers o quarts hem acabat vuitens.
