La Ruta de la Sal té els seus orígens històrics en el bloqueig dels exèrcits carlistes al 1846 durant l’anomenada “Revolta dels Mariners”, que va provocar escassetat de sal a Barcelona. Un home de negocis barceloní va tenir la idea de convocar un desafiament als millors navegants de l’època: transportar sal de les Salines Pitiüses a El Garraf, però en funció de l’ordre d’arribada: els primers cobrarien en or, però els darrers potser ni tan sols podrien pagar els salaris dels mariners. A l’any 1989 l’Associació de Navegants d’Altura de la Mediterrània varen organitzar la primera edició esportiva de La Ruta de la Sal, que enguany ha celebrat la seva XXI edició. A l’actualitat es disputen dues versions: la versió Nord des de Barcelona, de 159 milles, i la versió Est des de Dènia, de 117 milles, ambdues arribant a la ciutat d’Eivissa.
SOLARIS segon en el Grup Alfa 1La llargada de la versió Nord de “la Sal” va tenir lloc a les 7:20 hores amb vent del N de 12 nusos i 122 iots participants. Des de la sortida en empopada i sota espí, el Solaris es va situar entre els vaixells capdavanters, només per darrera dels iots de major eslora com el Sercotel, un Wally 60 patronejat per Jesús Turró del Real Club Nàutic de Barcelona, que arribaria a la línia de meta en primer lloc en temps real, l’Atlant del Vent de 52 peus capitanejat per David Tur i sota el gallardet del Club Nàutic Ibiza, i per davant del megaiot Concordia de 90 peus, de l’armador barceloní Emilio Cuatrecases i de l’Educación Sin Fronteras, el vaixell participant a la darrera Barcelona World Race que participava fora de concurs.
El vent es va anar afeblint al cap de poc i va donar pas a una llarga encalmada de més de cinc hores, amb una incòmoda mar de fons que va posar a prova els nervis dels navegants. Al llarg de la tarda i la nit es va entaular vent del NE i el Solaris navegava amb velocitats de més de 8 nusos amb puntes de fins a 12,5 nusos amb major i gènova i rumb al sud de Mallorca en cerca del vent del NE predit pels meteoròlegs. De matinada el vent es va tornar a afeblir permetent que els vaixells de menor eslora recuperessin posicions en temps compensat, tot i que molts vaixells participants van optar per la retirada davant d’un avís de temporal fort. Ja al matí de divendres es va aixecar un fort vent del SE de més de 20 nusos i puntes de fins a 30 que varen imposar dures bordades en cenyida fins a l’arribada a la ciutat d’Eivissa, en que el vaixell mataroní va arribar el cinquè en temps real i el 12è en temps compensat a la classificació general de tots els grups.Classificació grup Alfa 11.Nirvana Tres de José Martín Santiago (Club Nàutic Vilanova). Temps real 29h17m14s2.Solaris de Ferran A. Rodríguez (Club Vela Mataró), a 6m54s en temps compensat3.Satanas IV d’Henry Roques (Sorac Agdé), a 5m24s en temps compensatNARUTO II tercer en el Grup Alfa 2L’Embarcació Naruto II va assolir la tercera posició en el grup alfa 2 i el desè lloc a la General al ser superat en les últimes milles per tant sols nou minuts el primer classificat
Classificació grup Alfa 2:1.Final de Obra de Reanaud Bossert (CN Ibiza) 2. La Rauxa dos d’Agustín Farrè (M. Port Vell)3. Naruto II d’Antoni Rodríguez (Club Vela Mataró)TETE segon en el Grup Alfa 3Una altra embarcació que ha entrat amb força en la temporada de regates ha estat el TETE de Francesc Parés. Aquesta embarcació va assolir la segona posició en aquest grup.Classificació grup Alfa 31. Desafino Miquel Colomer (RCN Barcelona)2. TETE de Francesc Parés (Club Vela Mataró)3. Airón de Jordi Espejo (Club Vela Palamós)
