L’arribada de la flama del Canigó a la ciutat la revetlla de Sant Joan és una tradició consolidada a Mataró, que es va repetir el passat dissabte donant el tret de sortida a una nit de festa i foc. Davant de l’ajuntament i amb un considerable públic que l’esperava, la flama va arribar poc després de 2/4 de 8 de la tarda portada pel grup d’atletes Maimekansu. Allà els esperaven els Capgrossos de Mataró, que van ser els encarregats de pujar, amb un pilar, la flama fins el balcó de la Casa Gran. Un cop presa la flama a l’ajuntament mataroní, va arribar l’hora dels parlaments. El representant dels organitzadors, Omnium Cultural i el Club d'opinió Jaume Llavina, Josep Comeron, va iniciar el torn de paraula dient que totes les costums tenen el seu perquè, però que quan perden el sentit de tradició per a convertir-se en “costums” perden també emotivitat. Per contra, va puntualitzar Comeron, hi ha altres tradicions que s’enriqueixen amb el pas dels anys i esdevenen “símbols vitals” i aquest és el cas de Sant Joan. Enllaçant amb els símbols, el representant va explicar l’importància de la flama del Canigó com a símbol català, un símbol derivat del foc “que necessitem per viure” segons Comeron i del Canigó “que és un dit aixecat que ens diu que Catalunya era allà”. Per acabar, no va voler deixar de fer un paral·lelisme entra la flama i el país dient: “La flama que representa a Catalunya és molt petita, però anem amb compte, perquè quan cal, també sap cremar”. Manifest de benvinguda a la flamaTot seguit es va procedir a la lectura del manifest que es llegeix a totes les ciutats quan hi arriba la flama. El manifest d’aquest 2007 va voler ser un “recordatori reivindicatiu d’allò que som i volem continuar sent”. Citant versos de Verdaguer i Maragall, va iniciar el seu discurs l’alcalde de la ciutat, Joan Antoni Baron, acompanyat per un important nombre de regidors. Baron va recordar el caire festiu de la revetlla però sobretot l’importància d’aquesta nit dins la cultura i la tradició catalana dient: “Que la flama del Canigó segueixi viva per recordar que som un poble que vol celebrar la seva festa en pau i llibertat”. La benvinguda a la flama la van tancar l’actuació de la Coral Primavera per la Pau que van interpretar els conegudíssims ‘Diguem no’ i un ‘Muntanyes de Canigó’ al qual va acompanyar el públic. Finalment, la flama es va repartir entre diverses associacions de veïns, clubs esportius i altres entitats que ho havien sol·licitat i l’acte va cloure amb el Cant dels Segadors. Comeron compara Catalunya amb ‘una flama petita però que quan cal sap cremar’
L’arribada de la Flama del Canigó dóna al tret de sortida a les festes que s’organitzen per Sant Joan a la ciutat
L’arribada de la flama del Canigó a la ciutat la revetlla de Sant Joan és una tradició consolidada a Mataró, que es va repetir el passat dissabte donant el tret de sortida a una nit de festa i foc. Davant de l’ajuntament i amb un considerable públic que l’esperava, la flama va arribar poc després de 2/4 de 8 de la tarda portada pel grup d’atletes Maimekansu. Allà els esperaven els Capgrossos de Mataró, que van ser els encarregats de pujar, amb un pilar, la flama fins el balcó de la Casa Gran. Un cop presa la flama a l’ajuntament mataroní, va arribar l’hora dels parlaments. El representant dels organitzadors, Omnium Cultural i el Club d'opinió Jaume Llavina, Josep Comeron, va iniciar el torn de paraula dient que totes les costums tenen el seu perquè, però que quan perden el sentit de tradició per a convertir-se en “costums” perden també emotivitat. Per contra, va puntualitzar Comeron, hi ha altres tradicions que s’enriqueixen amb el pas dels anys i esdevenen “símbols vitals” i aquest és el cas de Sant Joan. Enllaçant amb els símbols, el representant va explicar l’importància de la flama del Canigó com a símbol català, un símbol derivat del foc “que necessitem per viure” segons Comeron i del Canigó “que és un dit aixecat que ens diu que Catalunya era allà”. Per acabar, no va voler deixar de fer un paral·lelisme entra la flama i el país dient: “La flama que representa a Catalunya és molt petita, però anem amb compte, perquè quan cal, també sap cremar”. Manifest de benvinguda a la flamaTot seguit es va procedir a la lectura del manifest que es llegeix a totes les ciutats quan hi arriba la flama. El manifest d’aquest 2007 va voler ser un “recordatori reivindicatiu d’allò que som i volem continuar sent”. Citant versos de Verdaguer i Maragall, va iniciar el seu discurs l’alcalde de la ciutat, Joan Antoni Baron, acompanyat per un important nombre de regidors. Baron va recordar el caire festiu de la revetlla però sobretot l’importància d’aquesta nit dins la cultura i la tradició catalana dient: “Que la flama del Canigó segueixi viva per recordar que som un poble que vol celebrar la seva festa en pau i llibertat”. La benvinguda a la flama la van tancar l’actuació de la Coral Primavera per la Pau que van interpretar els conegudíssims ‘Diguem no’ i un ‘Muntanyes de Canigó’ al qual va acompanyar el públic. Finalment, la flama es va repartir entre diverses associacions de veïns, clubs esportius i altres entitats que ho havien sol·licitat i l’acte va cloure amb el Cant dels Segadors. 
