Fruit d’una operació promocional que, com si es tractés d’una fira, ha omplert de banderoles els fanals de carrers i places de Mataró, més de dues-centes cinquanta persones han visitat ‘Violències’ durant el cap de setmana passat. Això sense comptar els nombrosos alumnes d’uns quants centres de secundària de la ciutat que també van anar-hi dimarts, coincidint amb el Dia Escolar per la No-Violència i la Pau. Aquesta exposició-espectacle de Josep Rodri es podrà visitar encara dissabte i diumenge que ve a l’antiga fàbrica que hi ha al davant de l’estació.
La violència, realitat quotidianaAmb el seu muntatge, Rodri vol aproximar-se a una qüestió tan complexa com és la violència present i constant, amb múltiples facetes i variants, en la vida quotidiana de les persones i dels pobles. I ho fa amb una
visió crítica, audaç, gens neutra, que té la virtut de suscitar en el públic el seu propi discerniment. A través d’onze mirades prou diverses, que corresponen a altres tantes accions teatrals, projeccions videogràfiques o instal·lacions estàtiques, permet a cada espectador construir-se la seva pròpia perspectiva, que pot ser diferent en cada cas, perquè depèn de com cadascú discorre pel que es va trobant. En conjunt resulta una
proposta digna, original i suggeridora. Potser amb l’única discordança que suposa alguna evidència massa elemental.Per totes aquestes característiques, algú ha titllat ‘Violències’ de producte de mal qualificar. I, essent veritat fins a cert punt, no té per què ser dolent. Fa poc, el crític Joan-Anton Benach n’ha dit que se situa “entre l’agit prop i la performance” i que és un treball modest de constatació, no gens discursiu, molt ben executat i que compleix una funció sensibilitzadora. Doncs això.
Invent mataroníPer al públic de Mataró, a més, té el valor afegit de ser un invent fet per gent de casa. Des de la idea i la direcció, de
Josep Rodri, fins als intèrprets, passant per la producció, de
Fabrés Serveis Integrals, la fotografia, de
Sergio Ruiz, el disseny gràfic i els dibuixos, de
Jordi Cuyàs, o els espónsors, entre els quals destaquen el Patronat Municipal de Cultura i PUMSA. Tot té un marxamo rotundament mataroní.