A uns bons rumberus els falla l’Andreu
El concert dels de Sabadell els presenta com un grup per madurar
És una pena perquè la veu d’Andreu pot arribar a recordar la de Joan Garriga, però li sona forçada i intenta variar de tonalitat, canviar de registre i es perd, l’engoleix la melodia dels seus companys i no sap rematar el bon treball d’aquests. El que havia de ser peça angular del grup va fallar empobrint un recital de rumbes que, com més pures, més brillaven —el grup s’ofuscava quan buscava rapejar o estones més funk. I amb algun aroma flamenc i predomini de la rumba i la salsa va avançar un concert breu que no va assolir la calor que una festa demana.
Potser es va pagar el poc carisma de dalt l’escenari però el cert és que el bon treball de la guitarra, sobretot, i la percussió i el vent van merèixer una major audiència, una millor predisposició, i un ambient tan càlid com les seves notes. Potser a la propera, l’Andreu haurà millorat, la maduresa els haurà dut a florir i ja podrem parlar d’èxit. Esperarem.