En Bernat a l'últim partit contra l'Esplugues. Foto: Daniel Ferrer
Victòria important l’altre dia que us permet respirar una mica, a més a més, amb un gran paper teu sumant 10 gols?
Era un partit molt important davant un rival directe de la zona baixa i aquesta temporada ens està tocant patir una mica. Tot l’equip teníem molt clar que era una final i que guanyar l’Esplugues era vital de cara al futur de la temporada i finalment ho vam aconseguir.
També els dos partits que vénen ara són molt importants. Anar a Sant Cugat i rebre el cuer. Si fem un bon paper, podrem mirar una mica cap amunt i deixar la cua de la classificació que és el que tots desitgem.
Com valores la temporada fins al moment, amb canvi d’entrenador inclòs?
Ha estat una temporada amb molts canvis, primer al juny amb canvi a la banqueta i altres peces importants que portaven molt temps a l’equip. Ara mateix som un equip molt jove, de 25 anys els més veterans de l’equip. També els que han vingut de fora són molts joves, sense passar dels 20 anys. Es preveia una temporada complicada, i ja hem anat veient que, si som capaços de fer les coses ben fetes, podem guanyar a qualsevol i si no estem al 100% tot el partit, també ens pot derrotar qualsevol.
A partir de desembre amb els nous entrenadors les sensacions són molt bones, Tot i que amb en Jordi també ho eren, però va ser decisió pròpia dels tècnics plegar perquè no es veien en cor de poder tirar endavant la temporada.
Què espereu de cara al futur?
Intentar, ara que queden 14 partits i molts punts, poder-ne guanyar més que a la primera volta i no haver de patir per la categoria al final. Poder estar en una zona més tranquil·la, anar provant les coses, que la plantilla segueixi encaixant i agafar experiència. La veritat és que està sent un repte interessant.
Fa una setmana vas anar amb la selecció catalana, com ho vas viure?
Realment va ser una experiència molt divertida. En categories base sí que hi havia anat, però quan ets sènior pensar que et truquin de la selecció ja te n’oblides. A part, va estar molt bé aprofitant aquest partit benèfic per a fer una selecció catalana B, de jugadors amateurs. Al final va ser un gran partit amb jugadors de primera nacional que ja estàs acostumat a trobar-te, jugant al mateix equip. Finalment, l’Olímpic estava molt ple i poder jugar contra un Asobal és una gran experiència. I sorprès de tan bé com va anar.
També fas tasca d’entrenador monitor d’esportistes discapacitats.
Havia estat col·laborant amb un equip d’handbol amb persones discapacitades però no vaig poder seguir, tot i que ja veia que m’agradava. L’últim any de la carrera prenc la decisió de dedicar-me més a l’esport inclusiu i començo a fer pràctiques. I com que ja hi tenia bastant sensibilitat, aquest fet em fa decantar cap a aquest sector.
Ara mateix em dedico a relacionar el treballador social i educador esportiu, en un projecte de la fundació del Barça. La relació entre el que és més social i el més esportiu i treballar els valors i les relacions i l’estat d’ànim a través de l’esport. Tot això, sense tenir competicions el cap de setmana.
I geganter de la ciutat, ja tens temps per tot?
Sí, algun cop sí que ha coincidit les diverses activitats i llavors l’handbol passa per davant, de moment. Les dues són aficions que vénen de petit i allà hi tinc tots els amics. Són molts anys i hi tinc com una segona o tercera família. Amb l’handbol, especialment, és el que em passa, amb diversos companys de l’equip que portem plegats des de ben petits quan vam entrar a jugar, i això et fa tenir una complicitat especial.
Finalment, com veus el femení, on juga la teva germana?
Està fent una gran campanya que passava pel mateix que nosaltres amb entrenador nou, però a elles els resultats les estan acompanyant. Només em queda desitjar que les coses segueixin així i que aprofitin per gaudir d’una temporada que les coses van molt bé.
