Deixes l'equip sent el capità, quantes temporades feia que al Joventut Mataró?
Si no recordo malament són 13 temporades. El primer any doblava partits amb el sènior B i l’A i després ja sempre amb el primer equip.
Tu no ets de Mataró, com vas arribar-hi i com t'hi has trobat al club mataroní?
Vaig arribar al final de l’etapa de les categories inferiors amb el Barça. En Ricard Franch em va comentar que Guiteras estava interessat i em van fer la proposta. A mi em va semblar bé des de bon principi.
El balanç és molt positiu, com no podia ser d’altra manera quan portes 13 temporades al club.
Els teus millors records al Joventut Mataró?
Els més fàcils de recordar són els que s’han produït ascensos. El primer any vam pujar de tercera a segona catalana, que va ser tot just arribar i pujar. També hi ha l’ascens a nacional de la temporada 2008-09.
I els moments diaris, de cada setmana. Cada entrenament té les seves anècdotes i l’ambient sempre ha estat molt bo.
És per a tu una decepció no haver pogut pujar a Plata o creus que és una utopia en un club com aquest?
El fet de pujar mai ha estat un objectiu prioritari. Fa molts anys que l’handbol no és rendible. La nacional ja és suficientment cara, doncs imaginem-nos a Plata, amb els viatges, és molt complicat. Just després de pujar a nacional vam estar a punt de classificar-nos per poder jugar-nos l’ascens de categoria. Això sí que hauria estat un objectiu que m’hagués agradat, poder jugar unes fases d’ascens. Sí que és una petita decepció, però després mirat en perspectiva vas veient que l’important és competir. Amb la final de Copa ens va passar el mateix.
Què tal la darrera experiència acomiadant-te jugant contra Qatar?
El moment en què t’ho diuen penses que és una broma. Però en veure que és veritat, és com un regal caigut del cel, tenir l’oportunitat d’acomiadar-se del club jugant un partit així és una passada. També és cert que estàvem ja fora de forma, fa un mes que vam acabar la competició, però tot això ha fet que juguéssim molt més dispersos i ens ho passéssim millor. És un record que queda molt marcat.
Com valores la darrera temporada?
Una temporada una mica estranya, veníem d’una temporada molt bona amb unes expectatives molt altes, i el problema d’aquest any és que el compares amb el passat. Tot i això, vam començar molt bé, arribant a ser líders. Mentalment has de ser molt fort, perquè a la primera derrota tot trontolla i no hem estat prou forts mentalment per aguantar. A més a més, s’han anat sumant petites lesions que no han ajudat. També és cert que, al final el més important és jugar, competint. Psicològicament, com a grup, no hem estat a l’altura. Al llarg de la temporada i moments puntuals de partits, no hem estat suficientment forts per capgirar situacions que, la temporada passada, per exemple, sí que vam ser capaços.
El pitjor és que l’objectiu que t’havies marcat, al mes de març ja saps que no el podràs aconseguir. Això passa perquè els objectius que t’has marcat són molt més exigents i així també és més fàcil no assolir-ho.
Com veus l'equip de cara a la temporada vinent amb canvi d'entrenador i renovació molt àmplia de la plantilla?
Alguns jugadors hauran de fer un pas més endavant. És un equip molt jove i anirà bé per eliminar certs vicis adquirits al llarg dels anys. Amb nou entrenador i amb un grup de jugadors que són molt bons. Tindran el seu temps d’adaptació, però el grup pot ser molt bo si tots fan el pas endavant que els hi tocaria. Estan molt preparats per fer-ho. A més és un grup que porta moltíssims anys junts, que també ajuda a què es coneguin perfectament a la pista, i fora d'ella. Mentre es mantingui el nucli, poden aconseguir el que vulguin, potser no aquest primer any, però sí més endavant.
