CE Mataró: Miguel Angel, Jose, Ballús, Kiku, Manolo Jiménez, Jonathan, Óscar (Jordi 46’), Fernando, Àngel, Molina, Samuel (Sauras 46’).
Santa Eulàlia: Torres, Alfonso, Malines (Sergio 65’), Vallori, Villodre, Cruz (Marcos 60’), Raúl, Angel, Espadas, Salazar, Borja (Carrero 78’).
Àrbitre: Sr. Manuel Anxo (col·legi valencià). Va ensenyar targetes grogues a Fernando del Mataró i a Alfonso, Cruz, Borja, Sergio i Marcos dels visitants.
El CE Mataró va fer valer el gol de Kiku Rimblas a Eivissa per passar la primera ronda del “play-off” sense lluïments després d’empatar sense gols en un partit molt poc vistós, per no dir dolent, davant d’una Penya Esportiva Santa Eulàlia que no va fer res per intentar superar aquesta eliminatòria i que va semblar venir simplement a treure un empat que evidentment no els servia de res.
Les grades del Camp Municipal van registrar una entrada molt pobre pel que representava el partit, com si es jugués un partit més de lliga sense cap transcendència, i possiblement els aficionats que van anar al camp esperaven molt més del seu equip que a l’hora de la veritat no va jugar amb la suficient intensitat per aconseguir un triomf que fins ara, recordem-ho, havia estat l’únic que havia conegut l’equip groc-i-negre en els 13 partits jugats fins ara a les seves promocions d’ascens a Segona Divisió. Aquí a Mataró havien caigut Salamanca, Torrelavega, Cultural Leonesa, Sestao, Caravaca, Benidorm, Atlètic Balears (dues vegades), Novelda, Constància d’Inca, Mar Menor, Alacant i Horadada havien perdut a Mataró i aquest modest Santa Eulàlia ha trencat la ratxa, però aleshores valien els punts i en aquesta ocasió era una eliminatòria, que tot i l’empat s’ha pogut superar i en canvi en algunes d’aquelles ocasions les victòries no van servir per res. Bé per a res tampoc, el públic va gaudir i això no ha passat aquesta vegada. No ha estat el millor reclam pel partit proper contra l’Aguilas, tot i que de ben segur la cara del Mataró serà molt diferent.
L’equip visitant va sortir amb dues puntes, però pràcticament no van xutar a porteria. Tots els seus intents residien en penjar pilotes en faltes i córners als quals acudien al remat els seus alts jugadors de la reraguarda, però els seus intents van ser sempre avortats per la defensa local. Per la seva part el Mataró va jugar una primera part força conservadora, amb moltíssimes errades en les passades, com si l’equip acusés el cansament d’una llarga i carregada temporada, i les úniques oportunitats van arribar ja al darrer quart d’hora, primer quan Ángel va rematar de cap sense força però amb molta col·locació obligant a Torres a desviar a córner i ja a poc del descans quan el davanter centre local va fer una deixada amb el cap a Molina que sol en el punt de penal es va deixar “robar la cartera” per un defensor.
A la represa Jaume Creixell va introduir dos canvis i Jordi Rodríguez i Lluís Sauras van substituir Óscar i Samuel que a la primera part havien ofert poc rendiment entrant poc per les bandes. En els primers minuts de la segona part es va veure el millor Mataró atacant per les bandes. Als 4’ un xut de Fernando va ser refusat per un defensa i Àngel va marcar però l’àrbitre va anul·lar el gol per orsai i als 6’ una centrada de Jordi va ser rematada de cap per Àngel fora per poc. El Santa Eulàlia de forma incomprensible esperava al darrera sense pressionar i el Mataró va continuar dominant però sense ocasions clares. Un centre-xut de Molina als 16’ que va sortir fora per poc i un potent xut de Fernando aturat pel porter als 35’ van ser les aproximacions d’un Mataró que poc a poc va anar tirant endarrere per evitar un ensurt. Els groc-i-negres sortien al contraatac que de vegades van estar mancats de precisió i en altres van ser frenats amb contundència per un equip visitant que si en alguna cosa va destacar va ser en aquesta faceta. De futbol no en va oferir gens ni mica i el Mataró va semblar contagiat. Esperem que diumenge que ve davant l’Aguilas l’equip groc-i-negre ofereixi una altra cara.
